martes, 30 de septiembre de 2008

GEBRESELASSIE: 2 h 03 min 59 seg

Tal i com em va recomanar el meu amic Christian, no volia desaprofitar l´oportunitat de fer un post dedicat a una de les proeses de l´esport més importants de l´any aconseguida fa pocs dies.

L´etíop Haile Gebreselassie de 35 anys, va pulveritzar el diumenge a Berlin el récord mundial de marató al còrrer la distància en 2h03´59", milloran en 27" el seu propi récord de fa un any a la mateixa ciutat alemana. Gebreselassie es el primer ésser humà en recòrrer els 42.195 metres en menys de 2h04´.

Aquesta es la notícia pura i dura de l´animalada que va aconseguir el menut atleta d´etiopia, darrera la mateixa hi ha una intrahistòria meravellosa.

Com es sabut, aquest estiu s´han disputat les Olimpiades de Pekín, Gebreselassie va renunciar a participar, tenia la medalla d´or en marató totalment assegurada donat que es el millor de llarg en aquesta especialitat però tenia un gran problema. La preparació pels Jocs era incompatible amb intentar fer el récord del món en marató a Berlin.

El dilema de Haile Gebreselassie estava entre la medalla d´or, glòria olímpica per a ell i el seu país o bé aconseguir el repte personal de ser l´home que ha emprat menys temps en fer una marató.




Segurament Haile es va enrecordar de quan era molt petit i anava cada dia corren desde casa seva a l´escola, 10 km, amb els llibres sota el braç, i sense voler s´anava forjan una llegenda de l´atletisme.

Potser va pensar en Sutula, una montaña de 3.300 metres d´alçada a Etiopia on ell va cada dia a les 5.30 del matí a entrenar-se, fen molts dies 44 kilómetres sense parar.

Podriam imaginarnos que Haile va pensar en el seu ídol Nelson Mandela, amb el que té la sort de tenir una estreta relació desde fa molts anys, comparteix plenament la seva lluita i alhora el líder sudafricà l´hi agraeix tot el que fa amb les seves gestes esportives per Àfrica.

Segurament va posar en una balança el fet de tenir ja dos ors olímpics i en l´altre banda va posar el tenir ja el rècord del món de marató aconseguit fa un any en la mateixa ciutat de Berlin.

Després de tot això no va saber que fer i , em puc imaginar, que es va posar davant del mirall del seu gimnàs a la localitat de Addis Abeba. Allà va veure un homenet de 1´64 d´alçada i 53 Kg de pes, que ho havia aconseguit tot en el món de l´atletisme i que necessitava un nou repte que el motivés per deixar-se la pell a cada kilòmetre d´entrenament.

Allà va trobar la resposta que buscava, el gran repte era precisament superar-se a ell mateix, superar aquell home que tenia allà davant del mirall, no volia guanyar a cap corredor en una olimpiada per penjar-se una medalla d´or, volia superar el seu propi récord de marató un any després a Berlin, lluitar contra ell mateix era la motivació que estava buscan.

Aquest diumenge Haile va lluitar contra l´home del mirall i el va superar, va arrivar sol a l´Avinguda Unter den Linden de Berlin, la recta final del trajecte, i va creuar la meta com quasi sempre, somrien i amb la porta de Brandenburg com a fons. Va baixar en 27 segons el seu propi rècord del món de marató un any després, el repte personal va estar per damunt de l´or olímpic i ho va aconseguir.



Gebreselassie, rei de reis, "neftenga" (el jefe), el millor atleta de fons de l´història...diuen que només té un defecte que mai a pogut corregir, quan està corren porta un dels braços enganxat al cos...així era com subjetava els llibres quan de petit corria els 10 kilòmetres que separaven la seva humil casa de Bekoli a l´escola.

Potser, en el fons, aquest defecte mai l´ha volgut corregir perquè aquest home en certa manera encara és aquell nen que corria amb els llibres sota el braç per no arrivar tard a classe.


8 comentarios:

Anna Manent dijo...

Carinyo quin text més emotiu! Ho has escrit de conya, has expressat clarament el que va pensar Gebreselassie abans de fer un altre rècord mundial. És d'admirar la manera que va començar a còrrer amb els llibres sota el braç.
Segur que moltes de les seves sensacions també les vius tu cada vegada que et superes a cada entrenament i a cada nova cursa.
Anims futur maratonià de Barcelona!

Uri Bruguera-Burriac dijo...

@ Anna

Gràcies per corregirme les faltes d´ortografia del post!

Lo del defecte al còrrer amb el braç anganxat al cos ho trobu una anècdota maquísima, m´ha captivat.

El repte personal es moltes vegades mes satisfactori que guanya una cursa, hi ha gent que no ho entén quina satisfacció produeix còrrer, crec que la busca de la superació personal i del repte constan seria una explicació.

MUA!!!

Anónimo dijo...

-Oleee Uri un deu de post i un deu de historiaaa!!!
-Et feliçito!!!!

FUTUR GORIL.LA ANTUAN TIMONER VILALTA!!

Anónimo dijo...

Acollonant...

Uri Bruguera-Burriac dijo...

@ antuan

Gràcies! Celebro que t´hagi agradat el post, l´història de Gebreselassie es preciosa, està plena d´èpica i superació.

1 abraçada futur goril.la!

Uri Bruguera-Burriac dijo...

@ turacus

Gràcies per animarme a fer el post, m´ha encantat desarrollar i donar forma a la teva idea.

M´AGRADA!

Kazzanski dijo...

És una noticia sensacional, se'm posa la pell de gallina al pensar que es deu sentir al aconseguir una proesa com aquesta.

Moltes felicitats pel contingut i la forma d´aquest post.

Uri Bruguera-Burriac dijo...

@ ray ceef

Gràcies, que bé que t´hagis animat a comentar en el blog. Com deien en el blog de Banyeres, entra i prente algu, això es casa teva.

Referen al que dius, vaig llegir que un milió de Berlinesos van sortir a veure pasar Gebreselassie a la marató, un ambient impresionant. Comentava ell que els ànims de la gent el van ajudar a poder fer el record.

1 abraçada!