miércoles, 17 de septiembre de 2008

BASQUIAT: DEL CARRER A L´ESTUDI




Com que no solament de còrrer viu l´home, en el meu cas "tot i que l´Uri està enganxat a lo de les maratons i no para de parlarne em penso que també l´hi agraden altres coses", he volgut cambiar radicalment de temàtica en el post d´avui.

De forma casual he vist una pel.lícula que m´ha agradat molt i que tracta la figura d´un pintor Afroamericà que es deia Jean-Michel Basquiat, arrel de això he estat llegin aquests dies sobre ell i fen una ullada a la seva obra i he pensat encertat dedicarli un post en el meu blog.

Jean-Michel Basquiat va nèixer a Nova York, al barri de Brooklyn, el 1960 i va morir també a Nova York el 1988 per una sobredosi d´heroïna. De pare haitià i mare puertoriquenya va viure una infància amb un entorn familiar turbulent i amb molts problemes a l´escola producte d´una personalitat molt rebel.

De molt jove ja va entrar en contacte amb la subcultura de Nova York: drogas, bandas, graffitis i vivint durant dos anys pels carrers i en edificis abandonats.

Va ser a partir del 1980 quan, encara era un "homeless" va començar a dedicarse a la pintura influenciat i fascinat per l´expressionisme abstracte que juntament amb les seves arrels haitianes/puertoriquenyas i el seu domini de la cultura popular en forma de graffitis van fer de Basquiat un artista únic i pioner.

Cal mencionar la seva primera exposició el 1980 a " Times Square Show" ( galeria de moda i art alternatiu ) perquè podriem dir que es la primera vegada que l´art del carrer va deixar de ser exclusivament una manifestació marginal.

En la curta però intensa carrera pictòrica de Basquiat es poden distingir tres etapes:

- 1980 a 1982, época de graffitis.
-1982 a 1985, obras pictòricas amb paraules-concepte junt amb imatges y referencies a la societat de consum nortamericana.
-1986 a 1988, obras cada vegada mes sofisticades amb citas de culturas antigues junt amb continguts relacionats amb la tradició pictòrica europea.

A partir de la seva primera exposició Basquiat va començar la seva escalada cap a la fama més absoluta, les seves obres eran les més solicitades i el seu ascenç l´hi va permetre conèixer i tenir una gran amistat amb Andy Warhol ( icone del art pop) que exercia sobre ell un instint paternal fins el punt que van elaborar obres conjuntament.

La seva prematura mort el va fer un mite, una mort buscada desde l´adolescència a través d´un caràcter obsesivament autodestructiu. Ell deia " Mai sé massa bé si estic viu, de totes maneres no em preocupa massa: crec que sóc inmortal". El mateix l´hi deia a Warhol quan aquest l´hi recriminava l´abús de les drogues " No et preocuopis, sóc inmortal".
Per ser un geni precoç i per la seva peculiar personalitat, desde Europa s´el va comparar amb el "poeta maleït", amb Arthur Rimbaud..., un altre dia ja parlaré d´ell.






Les seves obres:

Vino de Babilonia, 1984 Óleo, acrílico y crayón de óleo sobre tela.
Arroz con pollo, 1981. Acrílico y crayón de óleo sobre tela.
Tierra, 1984. Acrílico sobre tela.Beneficio I, 1982. Acrílico sobre tela.
Sienna, 1984. Acrílico, crayón de óleo y serigrafía sobre tela.
Cenizas, 1981. Acrílico, crayón de óleo y pintura en aerosol sobre madera.
Santo, 1982. Acrílico y óleo sobre tela.
Africanos de Hollywood, 1983. Acrílico y crayón de óleo sobre tela.
Mecca, 1982. Acrílico y crayón de óleo.
Brazo y martillo, 1985 (elaborado en conjunto con Andy Warhol), Acrílico sobre tela.
En la cifra, 1982. Acrílico, óleo, crayón de óleo, marcador y collage sobre tela.
Los colonos holandeses (parte I), 1982. Acrílico sobre tela.
Los colonos holandeses (parte II), 1982. Acrílico sobre tela.
Los colonos holandeses (parte III), 1982. Acrílico sobre tela.
Ángel caído, 1981, Acrílico y crayón de óleo sobre tela.
Alquitrán y plumas, 1982. Acrílico, crayón de óleo, pintura en aerosol, alquitrán y plumas sobre masonite.
Moisés joven, 1983. Acrílico y crayón de óleo sobre tela.
Ahora es el tiempo, 1985. Acrílico sobre madera.
Tabaco, 1984. Acrílico y crayón de óleo sobre tela.
Pescando, 1981. Acrílico y crayón sobre tela.
PZ, 1984. Acrílico y collage sobre tela.
Ahora es el momento, 1985. Acrílico y crayón de óleo sobre tela.
Cabezas empolvadas,1982. Acrílico y crayón de óleo sobre tela.
Autorretrato como un talón, parte II, 1982. Acrílico y crayón de óleo sobre tela.
Autorretrato, 1982. Acrílico, crayón de óleo y pintura en aerosol sobre tela.
Cráneo, 1981. Acrílico y crayón de óleo sobre tela.
Hombre rojo, 1981. Acrílico, pastel y pintura en aerosol sobre tela.
Aguas peligrosas, 1981.

Una imatge val més que mil paraules, aquí l´enllaç per veure algunes de les seves obres:

Qui vulgui veure la pel.lícula, es diu " Basquiat" i surten actors com Dennis Hopper, Gary Oldman, David Bowie ( fen de Andy Warhol, sublim! ), Courtney Love...

En el proper post ja parlaré de la cursa de la Mercè. 1 abraçada!

6 comentarios:

Anna Manent dijo...

Hola Uri,
M'agrada la nova cara del teu blog. He trobat molt interesant la vida de Basquiat, té un estil de pintar molt peculiar.
Tot i que fer maratons és més saludable que morir de sobredosis és sempre bo saber una cosa més!
A veure amb què ens sorprendrás a la próxima entrada!
T'estimo!

Uri Bruguera-Burriac dijo...

Sé que potser no es el que toca, vull dir parlar d´un pintor en un blog de maratons, però ja vaig deixar la porta oberta a parlar d´altres coses de tan en tan.

Crec que el mèrit d´aquest pintor es que va ser pioner en el que va pintar i que era un geni, si entenem per geni aquella persona amb poc coneixement teòric que l´art l´hi sorgeix de dins, de sobte, com una il.luminació.

La próxima entrada serà mes convencional, la cursa de la Mercè.

MUA!

Emma dijo...

M'ha agradat molt llegir el teu blog,cada dia s'apren alguna cosa nova,i esta molt be compartir amb els demes el que anem descobrint.
T'animo a que ens segueixis sorprenent de tant en tant.
Pero no deixis d'explicar-nos les teves fites esportives.
Una Abraçada.

Anónimo dijo...

Pot ser que ho vegi fosc, quicir, les lletres i el fons de pantalla del blog?

Uri Bruguera-Burriac dijo...

@ Emma

Celebro que t´hagi agradat aquest darrer post, l´he fet amb l´objectiu de donar a conèixer un pintor poc reconegut a Europa però que a USA va ser un geni convertit en llegenda. Amb el boom que hi ha ara amb l´art urbà ( graffitis, etc) en el nostre país potser s´hauria de fer menció al pioner.

Escriure sobre l cursa de la Mercè, si això se l´hi pot consierar una fita esportiva...

1 petó.

Uri Bruguera-Burriac dijo...

@ Turacus

Crec que es veu bé, no s´hauria de veure fosc.

Aquesta tarda et trucu i comentem, M´AGRADA!