"ÀNIMS I DISFRUTEU DE BARCELONA!"

Amb aquesta frase i amb un tret de pistola l´alcalde de Barcelona Jordi Hereu donava la sortida a l´edició número 30 de la Cursa de la Mercè.

Abans d´això 9.000 persones (erem una gentada de por) estàvem neguitosos per sortir; un grup tocan batucada, l´alcalde, en Trias, nens de l´África convidats....sincerament en aquell moment tot m´es igual, el compte enrera sempre es fa etern, et sents com una fera engaviada que vol que la deixin lliure per començar a còrrer sense parar.

La sortida molt neta, tot gràcies a que ens col.locaven a la sortida dividits en quatre:

Dorsals vermells-tios que van a guanyar.
Dorsals Blaus-tios que van a fer un bon paper.
Dorsals verds-tios que van a còrrer sense més.
Dorsals negres-tios que van a passejar.

*Jo tenia el dorsal blau.

Els primers Kilòmetres han estat per la Gran Via, l´em creuat gairebé tota, i era realment impresionan poder còrrer per aquesta Avinguda tan gran de Barcelona que normalment està farcida de cotxes. Tot el trànsit tallat, la Gran Vía deserta d´dalt a baix i una filera interminable de corredors que per unes hores s´han fet els amos del asfalt, una imatge curiosa que val la pena descriure.

He anat molt bé els primers kilòmetres, bon ritme i poc cansament, els temps intermitjos eran bons, sempre per sota els 4 minuts per Kilòmetre.

Cap a meitat de carrera em passat per un emplaçament destacable com Plaça Catalunya, el mateix que abans, estàs tan acostumat a veure aquests llocs plens de cotxes, motos, furgos etc.. que fins i tot et dòna la sensació que es diferent, que no es el mateix lloc que fa algunes setmanes vas anar de compres o passejar.

A partir del Kilòmetre 6 ja dubtava que poguès mes endavant fer el cambi de ritme habitual, la veritat es que no anava massa bé, em faltaven forces i quedaven molta cursa.

He accelerat entre el Kilòmetre 7 i 8, he avançat bastants corredors però ha estat pitjor el remei que la malaltia, les poques forces que em quedaven les he esgotat i a més els dos últims kilòmetres han coincidit amb un desnivell cap amunt en el Paral.lel fins a Plaça Espanya. Se m´han fet eterns, ha estat un autèntic calvari, he tingut el que en el argot es diu una "pàjara" i nomès tenia ganes de creuar l´arrivada quan abans millor.

El temps o diu tot, 40 min 20 segons ( un minut més del que es habitual en mi), la posició 322 de 7.048 que l ´han finalitzada, podria haver estat molt millor però el lloc que acabo es el que menys m´importa.

Us deixo l´enllaç per si ho voleu consultar classificació:

http://www.championchip.cat/merce/res2008g.htm

També posu aquest enllaç on hi ha el video de la cursa:

http://www.net-sport.tv/cursamerce/

De curses com la d´avui s´aprèn molt més que de les que et van de conya, he fet un anàlisi del que m´ha passat i la manca de forces cap al final no són producte de sortir massa fort, avui no ho he fet.

M´han mancat forces perque els dies anteriors a la cursa no he fet bondat, no he dormit lo suficient ni he descansat tot el que es aconsellable i al final oblidarte dels petits detalls et passa factura. Ja ho sé per un altre dia, lliçò apresa.

L´arrivada d´avui es la mateixa de la Marató, a l´Avinguda Maria Cristina, espero l´ 1 de Març de 2009 creuar aquella línia encara que sigui a quatre potes, per això ara estic patint, per tenir aquell dia la recompensa més gran.

Vaig a descansar, 1 abraçada molt gran i fins aviat!