martes, 30 de septiembre de 2008

GEBRESELASSIE: 2 h 03 min 59 seg

Tal i com em va recomanar el meu amic Christian, no volia desaprofitar l´oportunitat de fer un post dedicat a una de les proeses de l´esport més importants de l´any aconseguida fa pocs dies.

L´etíop Haile Gebreselassie de 35 anys, va pulveritzar el diumenge a Berlin el récord mundial de marató al còrrer la distància en 2h03´59", milloran en 27" el seu propi récord de fa un any a la mateixa ciutat alemana. Gebreselassie es el primer ésser humà en recòrrer els 42.195 metres en menys de 2h04´.

Aquesta es la notícia pura i dura de l´animalada que va aconseguir el menut atleta d´etiopia, darrera la mateixa hi ha una intrahistòria meravellosa.

Com es sabut, aquest estiu s´han disputat les Olimpiades de Pekín, Gebreselassie va renunciar a participar, tenia la medalla d´or en marató totalment assegurada donat que es el millor de llarg en aquesta especialitat però tenia un gran problema. La preparació pels Jocs era incompatible amb intentar fer el récord del món en marató a Berlin.

El dilema de Haile Gebreselassie estava entre la medalla d´or, glòria olímpica per a ell i el seu país o bé aconseguir el repte personal de ser l´home que ha emprat menys temps en fer una marató.




Segurament Haile es va enrecordar de quan era molt petit i anava cada dia corren desde casa seva a l´escola, 10 km, amb els llibres sota el braç, i sense voler s´anava forjan una llegenda de l´atletisme.

Potser va pensar en Sutula, una montaña de 3.300 metres d´alçada a Etiopia on ell va cada dia a les 5.30 del matí a entrenar-se, fen molts dies 44 kilómetres sense parar.

Podriam imaginarnos que Haile va pensar en el seu ídol Nelson Mandela, amb el que té la sort de tenir una estreta relació desde fa molts anys, comparteix plenament la seva lluita i alhora el líder sudafricà l´hi agraeix tot el que fa amb les seves gestes esportives per Àfrica.

Segurament va posar en una balança el fet de tenir ja dos ors olímpics i en l´altre banda va posar el tenir ja el rècord del món de marató aconseguit fa un any en la mateixa ciutat de Berlin.

Després de tot això no va saber que fer i , em puc imaginar, que es va posar davant del mirall del seu gimnàs a la localitat de Addis Abeba. Allà va veure un homenet de 1´64 d´alçada i 53 Kg de pes, que ho havia aconseguit tot en el món de l´atletisme i que necessitava un nou repte que el motivés per deixar-se la pell a cada kilòmetre d´entrenament.

Allà va trobar la resposta que buscava, el gran repte era precisament superar-se a ell mateix, superar aquell home que tenia allà davant del mirall, no volia guanyar a cap corredor en una olimpiada per penjar-se una medalla d´or, volia superar el seu propi récord de marató un any després a Berlin, lluitar contra ell mateix era la motivació que estava buscan.

Aquest diumenge Haile va lluitar contra l´home del mirall i el va superar, va arrivar sol a l´Avinguda Unter den Linden de Berlin, la recta final del trajecte, i va creuar la meta com quasi sempre, somrien i amb la porta de Brandenburg com a fons. Va baixar en 27 segons el seu propi rècord del món de marató un any després, el repte personal va estar per damunt de l´or olímpic i ho va aconseguir.



Gebreselassie, rei de reis, "neftenga" (el jefe), el millor atleta de fons de l´història...diuen que només té un defecte que mai a pogut corregir, quan està corren porta un dels braços enganxat al cos...així era com subjetava els llibres quan de petit corria els 10 kilòmetres que separaven la seva humil casa de Bekoli a l´escola.

Potser, en el fons, aquest defecte mai l´ha volgut corregir perquè aquest home en certa manera encara és aquell nen que corria amb els llibres sota el braç per no arrivar tard a classe.


domingo, 28 de septiembre de 2008

CAP DE SETMANA: ENTRENO,DERBY, FESTA





Encara que no ho sembli veien la fotografia que encapçala el post, aquest cap de setmana no he descuidat l´entrenament, vaig sortir dissabte a la tarda a fer 10´5 Kilòmetres, d´Argentona a Cabrera de Mar i tornar, amb un bon temps de 48 minuts, bones sensacions.

Per la nit el Derby, amb victòria nostra, partit calentet al camp, a les grades, a la llotja...estic molt orgullós dels jugadors del Barça, no es gens fàcil guanyar a l´Español en el seu camp i van treure el caràcter i l´actitud que altres vegades a faltat.





Em quedo amb la celebració dels jugadors del Barça en el segon gol, tots abraçats, cridan, enrabiats i eufòrics mentre la periquitada treia bilis (i berberechos) per la boca. Si la Copa del Rey no ho evita ahir va ser l´últim derby a Montjuïc. Fins mai!

Per la nit sortida amb els següents protagonistes: Xevi, Eva, Jaume, Ramon, Quim, Manel, Ferran i jo, es a dir, 7 goril.les, un bon aperitiu de la trobada del 10 d´Octubre que promet ser històrica.





Primera parada al Dasandere per fer un remember amb ballarucas i freaks per tot arreu i la segona parada a Privat amb moltíiiiisima gent però tot mot bé, Privat es Privat, alguns allà hauriem d´anar amb medalles posades, som ja veterans del Vietnam, em sobreviscut a moltes batalles allà dintre.

Ara a cuidarse i descansar d´entrenos fins dimarts, entremig alguna sesió de Yoga i pesas. En el proper post parlaré de Sant Cugat del Vallès, població que albergarà la meva segona Mitjamarató el proper diumenge, 1 abraçada!




miércoles, 24 de septiembre de 2008

EL XIP PRODIGIÒS






Us presento el ChampionChip, aquest objecte es un identificador per radio freqüència i , com us explicaré a continuació, desde ja fa uns anys es un aparell molt vinculat a molts esports i més concretament a l´atletisme.

Van ser uns estudiants de l´universitat de Nimegen (Holanda) al 1993 que davant de la dificultad de cronometrar a tots el participants d´una prova d´atlestisme van decidir provar un sistema en el que tots els corredors portaven un xip que tan a la sortida com a l´arrivada i mitjançant uns plafons posats a terra els detectava al seu pas.

L´èxit de la prova realitzada per aquests estudiants va ser total, van patentar l´invent i no sé si es van forrar però si que us puc dir que no hi ha cursa a tot al món amb una mica de prestigi que no utilitzi aquest sistema ja sigui en atletisme, maratons, triatlons, cursas ciclistas, mountabike, etc.

L´empresa que ho comercialitza es la que dòna nom al objecte en qüestió, Championchip, la pàgina web : http://www.championchip.com/


Dit això, recordu la primera cursa que vaig anar que va ser a La Llagosta i em van donar el dorsal i el xip, jo no sabia que fer amb ell i vaig haver de preguntar com un pardillo on el tenia que posar. Es posa en els cordons de la bamba con en la fotografia següent:



A terra, tan a la sortida com a l´arrivada de les curses que participo hi han uns plafons que quan pases amb el xip per sobre et detecta (es sen piiip) i amb un sistema informàtic et comença a contabilitzar el temps i et situa en la classificació, es collonut i exacte, abans tot es reduïa al crono a la mà i llista per anar apuntan els dorsals dels corredors que anaven arrivan, buf, quina feinada.


A l´inici de la temporada et pots comprar un xip que serveix per tot l´any o també hi ha la posibilitat de no comprartel i abans de cada prova quan et donen el dorsal també sol.licitar el xip de la cursa, però l´has de tornar al finalitzar la mateixa.


Doncs vet aquí el xip prodigiòs, company de fatigues de milions de corredors de tot el món, un objecte de tecnologia punta que fa la vida més fàcil als organitzadors d´esdeveniments esportius i que dona credibilitat al més important quan s´acaba la cursa...el lloc on has acabat i el temps que has emprat en ferla.


1 abraçada i fins aviat!

domingo, 21 de septiembre de 2008

"ÀNIMS I DISFRUTEU DE BARCELONA!"


Amb aquesta frase i amb un tret de pistola l´alcalde de Barcelona Jordi Hereu donava la sortida a l´edició número 30 de la Cursa de la Mercè.

Abans d´això 9.000 persones (erem una gentada de por) estàvem neguitosos per sortir; un grup tocan batucada, l´alcalde, en Trias, nens de l´África convidats....sincerament en aquell moment tot m´es igual, el compte enrera sempre es fa etern, et sents com una fera engaviada que vol que la deixin lliure per començar a còrrer sense parar.

La sortida molt neta, tot gràcies a que ens col.locaven a la sortida dividits en quatre:
Dorsals vermells-tios que van a guanyar.
Dorsals Blaus-tios que van a fer un bon paper.
Dorsals verds-tios que van a còrrer sense més.
Dorsals negres-tios que van a passejar.

*Jo tenia el dorsal blau.

Els primers Kilòmetres han estat per la Gran Via, l´em creuat gairebé tota, i era realment impresionan poder còrrer per aquesta Avinguda tan gran de Barcelona que normalment està farcida de cotxes. Tot el trànsit tallat, la Gran Vía deserta d´dalt a baix i una filera interminable de corredors que per unes hores s´han fet els amos del asfalt, una imatge curiosa que val la pena descriure.

He anat molt bé els primers kilòmetres, bon ritme i poc cansament, els temps intermitjos eran bons, sempre per sota els 4 minuts per Kilòmetre.

Cap a meitat de carrera em passat per un emplaçament destacable com Plaça Catalunya, el mateix que abans, estàs tan acostumat a veure aquests llocs plens de cotxes, motos, furgos etc.. que fins i tot et dòna la sensació que es diferent, que no es el mateix lloc que fa algunes setmanes vas anar de compres o passejar.

A partir del Kilòmetre 6 ja dubtava que poguès mes endavant fer el cambi de ritme habitual, la veritat es que no anava massa bé, em faltaven forces i quedaven molta cursa.

He accelerat entre el Kilòmetre 7 i 8, he avançat bastants corredors però ha estat pitjor el remei que la malaltia, les poques forces que em quedaven les he esgotat i a més els dos últims kilòmetres han coincidit amb un desnivell cap amunt en el Paral.lel fins a Plaça Espanya. Se m´han fet eterns, ha estat un autèntic calvari, he tingut el que en el argot es diu una "pàjara" i nomès tenia ganes de creuar l´arrivada quan abans millor.

El temps o diu tot, 40 min 20 segons ( un minut més del que es habitual en mi), la posició 322 de 7.048 que l ´han finalitzada, podria haver estat molt millor però el lloc que acabo es el que menys m´importa.

Us deixo l´enllaç per si ho voleu consultar classificació:


També posu aquest enllaç on hi ha el video de la cursa:


De curses com la d´avui s´aprèn molt més que de les que et van de conya, he fet un anàlisi del que m´ha passat i la manca de forces cap al final no són producte de sortir massa fort, avui no ho he fet.

M´han mancat forces perque els dies anteriors a la cursa no he fet bondat, no he dormit lo suficient ni he descansat tot el que es aconsellable i al final oblidarte dels petits detalls et passa factura. Ja ho sé per un altre dia, lliçò apresa.

L´arrivada d´avui es la mateixa de la Marató, a l´Avinguda Maria Cristina, espero l´ 1 de Març de 2009 creuar aquella línia encara que sigui a quatre potes, per això ara estic patint, per tenir aquell dia la recompensa més gran.

Vaig a descansar, 1 abraçada molt gran i fins aviat!

viernes, 19 de septiembre de 2008

CURSA DE LA MERCÈ, OBSEQUIS I MERDERS

Aquest matí he anat a Barcelona a fer unes gestions i he aprofitat per anar a buscar el dorsal, el xip i la bossa del corredor de la cursa de la Mercè.

Les carpes d´atenció al corredor estaven a la Plaça Universitat, al mateix centre de Barcelona i us podeu imaginar per arrivar en cotxe allà el merder de trànsit(1er merder). Després he buscat aparcament (2on merder) mentre resava un Parenostre, i després de voltar bastant he conseguit trobar un lloc per aparcar en zona blava a uns 5 minuts caminan del objectiu.

Veig lluny una multitud de gent davant d´unes carpes, he pensat, "segur que es allà", efectivament (3er merder) s´havia de fer una llarga cua per agafar dorsar i chip, però tot ha anat més ràpid del que em pensava. Una vegada ja tenia el dorsal i el xip em diuen "per la bossa amb els obsequis allà"...una cua que semblava l´ Expo de Saragossa (4art merder).

Em posu a la cua resignat i em ve un tio de l´organització i em pregunta la talla de la samarreta..." la S" -l´hi dic- em diu que la cua per la talla S es més endavant...vaig més endavant i MIRACLE! a la cua de la meva talla no hi ha ningú...em posu davant del mostrador i esperu que la noia que dona les bosses em miri per atendrem. Deseguida al costat meu uns paios de uns 40-50 anys em comencen a recriminar que m´he colat (5è merder), jo els hi dic que estic a la cua de la talla S i que un noi m´ha dit que em posi aquí...doncs res, m´han dit que tenia molta jeta etc...al final els hi he dit " mireu, el cap es per pensar, si sou uns borregus i us poseu tots a una sola filera no es el meu problema" i així he acabat la discusió, m´han donat la bossa i cap a casa.

Com podeu observar a la fotografia els obsequis son una samarreta negra (es una mica sinistre), una estoreta pel ratolí del ordinador, un Aquarius, un descompte pel Decatlhon i una funda per portar les claus mentre corres. A part va el xip blanc, en un altre post ja explicaré que es això del xip per còrrer.

Tot això pel mòdic preu de 3 euros, no està malament, alguns es podrien inscriure per aquest ridícul preu anar a agafar els obsequis i no cal ni participar en la cursa, es una ganga.

Vista la gentada d´avui em pensu que el diumenge matinaré més que mai per evitar més merders, per aparcar tranquilament i no haver de fer una marató desde el lloc on deixi el cotxe al lloc de la sortida.

Hi han 9.000 inscrits, però en funció del nivell del corredor et fan sortir més endavant o més enrera, jo estic amb els que fan una marca de 40 minuts aproximadament (la meva millor marca es 38 minuts)es per això que el número del dorsal es de color blau, aleshores tots els del dorsal blau sortirem junts.Menys mal.

Parlan d´aspectes més tècnics de la cursa comentar que es de 10 Kilòmetres, bastan plans, tots d´asfalt i amb un revituallament al Kilòmetre 5:

SORTIDA: Avinguda de Rius i Taulet - Lleida - Tamarit - Entença- Gran Via de les Corts Catalanes – Marina - Ausiàs March - Plaça Urquinaona - Ronda de Sant Pere – Plaça de Catalunya – Ronda Universitat – Plaça Universitat – Ronda Sant Antoni – Sepúlveda – Avinguda del Paral·lel (costat Besòs) – Avinguda de Paral·lel (costat Llobregat) – Plaça d’Espanya – ARRIBADA: Avinguda de la Reina Maria Cristina.

Em fa especial il.lusió còrrer per llocs tan emblemàtics de Barcelona i també es un factor motivador que l´arrivada sigui al mateix lloc que la de la Marató, a l´Avinguda Maria Cristina.

Us posu el link de la cursa per si el voleu consultar:

http://www.bcn.es/cursamerce/ca/

No aniré a fer la cursa de la meva vida però espero baixar dels 40 minuts, el perfil tan plà afavoreix fer marcas molt bones, la gentada es el que fa que no les puguis fer, veurem.

Avui un entrenament curt però intens ( 30 minuts )i amb series d´esforç, dissabte descans, aigua, hidrats i poca cosa més.

Ja comentaré que tal anat, 1 abraçada!

miércoles, 17 de septiembre de 2008

BASQUIAT: DEL CARRER A L´ESTUDI




Com que no solament de còrrer viu l´home, en el meu cas "tot i que l´Uri està enganxat a lo de les maratons i no para de parlarne em penso que també l´hi agraden altres coses", he volgut cambiar radicalment de temàtica en el post d´avui.

De forma casual he vist una pel.lícula que m´ha agradat molt i que tracta la figura d´un pintor Afroamericà que es deia Jean-Michel Basquiat, arrel de això he estat llegin aquests dies sobre ell i fen una ullada a la seva obra i he pensat encertat dedicarli un post en el meu blog.

Jean-Michel Basquiat va nèixer a Nova York, al barri de Brooklyn, el 1960 i va morir també a Nova York el 1988 per una sobredosi d´heroïna. De pare haitià i mare puertoriquenya va viure una infància amb un entorn familiar turbulent i amb molts problemes a l´escola producte d´una personalitat molt rebel.

De molt jove ja va entrar en contacte amb la subcultura de Nova York: drogas, bandas, graffitis i vivint durant dos anys pels carrers i en edificis abandonats.

Va ser a partir del 1980 quan, encara era un "homeless" va començar a dedicarse a la pintura influenciat i fascinat per l´expressionisme abstracte que juntament amb les seves arrels haitianes/puertoriquenyas i el seu domini de la cultura popular en forma de graffitis van fer de Basquiat un artista únic i pioner.

Cal mencionar la seva primera exposició el 1980 a " Times Square Show" ( galeria de moda i art alternatiu ) perquè podriem dir que es la primera vegada que l´art del carrer va deixar de ser exclusivament una manifestació marginal.

En la curta però intensa carrera pictòrica de Basquiat es poden distingir tres etapes:

- 1980 a 1982, época de graffitis.
-1982 a 1985, obras pictòricas amb paraules-concepte junt amb imatges y referencies a la societat de consum nortamericana.
-1986 a 1988, obras cada vegada mes sofisticades amb citas de culturas antigues junt amb continguts relacionats amb la tradició pictòrica europea.

A partir de la seva primera exposició Basquiat va començar la seva escalada cap a la fama més absoluta, les seves obres eran les més solicitades i el seu ascenç l´hi va permetre conèixer i tenir una gran amistat amb Andy Warhol ( icone del art pop) que exercia sobre ell un instint paternal fins el punt que van elaborar obres conjuntament.

La seva prematura mort el va fer un mite, una mort buscada desde l´adolescència a través d´un caràcter obsesivament autodestructiu. Ell deia " Mai sé massa bé si estic viu, de totes maneres no em preocupa massa: crec que sóc inmortal". El mateix l´hi deia a Warhol quan aquest l´hi recriminava l´abús de les drogues " No et preocuopis, sóc inmortal".
Per ser un geni precoç i per la seva peculiar personalitat, desde Europa s´el va comparar amb el "poeta maleït", amb Arthur Rimbaud..., un altre dia ja parlaré d´ell.






Les seves obres:

Vino de Babilonia, 1984 Óleo, acrílico y crayón de óleo sobre tela.
Arroz con pollo, 1981. Acrílico y crayón de óleo sobre tela.
Tierra, 1984. Acrílico sobre tela.Beneficio I, 1982. Acrílico sobre tela.
Sienna, 1984. Acrílico, crayón de óleo y serigrafía sobre tela.
Cenizas, 1981. Acrílico, crayón de óleo y pintura en aerosol sobre madera.
Santo, 1982. Acrílico y óleo sobre tela.
Africanos de Hollywood, 1983. Acrílico y crayón de óleo sobre tela.
Mecca, 1982. Acrílico y crayón de óleo.
Brazo y martillo, 1985 (elaborado en conjunto con Andy Warhol), Acrílico sobre tela.
En la cifra, 1982. Acrílico, óleo, crayón de óleo, marcador y collage sobre tela.
Los colonos holandeses (parte I), 1982. Acrílico sobre tela.
Los colonos holandeses (parte II), 1982. Acrílico sobre tela.
Los colonos holandeses (parte III), 1982. Acrílico sobre tela.
Ángel caído, 1981, Acrílico y crayón de óleo sobre tela.
Alquitrán y plumas, 1982. Acrílico, crayón de óleo, pintura en aerosol, alquitrán y plumas sobre masonite.
Moisés joven, 1983. Acrílico y crayón de óleo sobre tela.
Ahora es el tiempo, 1985. Acrílico sobre madera.
Tabaco, 1984. Acrílico y crayón de óleo sobre tela.
Pescando, 1981. Acrílico y crayón sobre tela.
PZ, 1984. Acrílico y collage sobre tela.
Ahora es el momento, 1985. Acrílico y crayón de óleo sobre tela.
Cabezas empolvadas,1982. Acrílico y crayón de óleo sobre tela.
Autorretrato como un talón, parte II, 1982. Acrílico y crayón de óleo sobre tela.
Autorretrato, 1982. Acrílico, crayón de óleo y pintura en aerosol sobre tela.
Cráneo, 1981. Acrílico y crayón de óleo sobre tela.
Hombre rojo, 1981. Acrílico, pastel y pintura en aerosol sobre tela.
Aguas peligrosas, 1981.

Una imatge val més que mil paraules, aquí l´enllaç per veure algunes de les seves obres:

Qui vulgui veure la pel.lícula, es diu " Basquiat" i surten actors com Dennis Hopper, Gary Oldman, David Bowie ( fen de Andy Warhol, sublim! ), Courtney Love...

En el proper post ja parlaré de la cursa de la Mercè. 1 abraçada!

domingo, 14 de septiembre de 2008

LA TENDINITIS ROTULIANA ATACA DE NOU


Una de les lesions més habituals i més comuns en els corredors es la tendinitis rotul.liana, encara que aquesta no es patrimoni únicament dels atletas fondistes, en altres esports també es pateix si bé no es tan freqüent.


Abans de res dir que no sóc un fisioterapeuta ni expert en fisoterapia per tan nomès puc parlar d´una manera molt profana sobre aquesta lesió.


Després de la mitjamarató i la carrera de 10 Km. de Mataró vaig sortir a entrenar 45 minuts el divendres i vaig notar una punxadeta sota la rótula, aquest es el simptoma clàssic de tendò rotul.lià inflamat, per desgràcia ja conec les sensacions i no m´agafa de nou.


Ja ho vaig tenir fa temps i ho vaig sol.lucionar amb aplicació de gel, enfortiment dels quàdriceps fen pesas i intentan duran l´entreno posar el peu de tal manera que no pateixi l´articulació...finalment es va curar perfectament.


Crec que la càrrega de kilòmetres l´ultima setmana m´ha passat factura al genoll i d´aquí la punxada de l´altre dia. Avui m´he posat gel i una pomada, també tornaré a fer pesas i estaré atent a l´evolució a viam si no tinc que deixar d´entrenar mentre es va curan.


Una de les maneres de seguir entrenan i competin mentre et recuperes d´aquesta lesió es posante un venatge de compresió sobre el tendó rotul.lià amb la finalitat de que quedi fixat mentre desarrollas l´activitat esportiva. Un clar exemple que em ve al cap es el de Rafa Nadal, que porta aquest venantge en els dos genolls.


Per qui estigui interesat en aquesta lesió, perque l´ha patida, la té o per precacions futures us posu un article d´un doctor especialista que descriu molt bé tot el que envolta aquesta punyetera lesió.


P.D. M´he inscrit a la cursa de la Mercè de diumenge 21, ja informaré.



"Como su nombre lo indica es una inflación del tendón rotuliano, recordemos que la terminación itis, en medicina significa inflamación. El tendón rotuliano, por otra parte, es la porción terminal del músculo cuadriceps que conforma la región anterior del muslo. El músculo cuadriceps, aclaremos también que por su nombre, esta formado por cuatro músculos distintos y todos ellos terminan en un tendón en común que es el rotuliano. Si tuviéramos que describir los limites de este tendón, los encontraremos en el polo o punto inferior de la rotula y la tuberosidad anterior de la tibia; de esta forma el tendón rotuliano que conformado como una estructura en forma de cinta, de aproximados 3 a 5cm de largo y otros 2cm de ancho.



Mecánicamente su mayor esfuerzo lo realiza en los movimientos de flexión o al doblar la rodilla con mas de 60 grados y el peso del cuerpo sobre esa pierna. El mecanismo de lesión es la mayoría de las veces una sobrecarga por micro traumatismo a repetición (algo así como la tortura china de la gotita de agua sobre la frente, 10 minutos no pasa nada, en 2 días te aniquila, ok?)


Una pequeña alteración en los ejes de apoyo al correr, en la zapatilla que se venció, etc.; repetida por la cantidad de pasos que uno hace por Km., multiplicado por el Km. semanal de un par de meses suele producir esto.


Además, factores como un músculo cuadriceps debilitado, unos isquiotibiales faltos de flexibilidad suelen agravar y precipitar este problema. Como mencione antes, los primeros síntomas son dolor persistente, en reposo al mantener posiciones fijas por algún tiempo prolongado, intermitencia en la intensidad del dolor, que por momentos lo hace solo una molestia y en otras ocasiones lo vuelve insoportable. No suele haber inflamación de la rodilla, no suele estar colorada ni hincharse.


Lo primero es disminuir la causa que suele aumentar el momento de dolor, y generalmente esta relacionado al entrenamiento, por lo primero que se impone es reducir intensidades de entrenamiento. El frio como antinflamatorio local suele ser de mucha ayuda, y debe colocarse por periodos que superen los 20 minutos. La analgesia por vía oral debe estar reservada al criterio médico y desde ya olvídense de las soluciones mágicas tipo: si el dolor no se va 10 días hay que infiltrar. La infiltración es un recurso muy valido pero debe estar limitada a criterios muy específicos. En casos como la inflamación del tendón rotuliano se la considera "pan de hoy, hambre para mañana".


Tiempo de curación y rehabilitación: Tema critico!!!!!! Si los hay. Esta lesión así como tiene una aparición lenta e insidiosa, casi solapada dirían los médicos de muchos años, tarda mucho en irse y tiene una recuperación muy lenta. La vuelta a la actividad normal puede demorar hasta 4 meses y esto no solo lo digo Yo, sino que lo dicen los libros especializados.

Hay actividades que uno puede incluir en el plan de entrenamiento y posiblemente ayuden a una recuperación más rápida. ACTIVIDADES como la BICICLETA, el ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN UN GIMNASIO, LA NATACIÓN, pueden ser intercaladas en el plan de entrenamiento y los RESULTADOS suelen ser muy SATISFACTORIOS.


En síntesis, la tendinitis rotuliana es muy frecuente, su comienzo es muy lento e imperceptible por lo que su recuperación es muy probable que demore bastante tiempo. Lo que uno puede hacer por si mismo es mucho. Bajar el entrenamiento, otras actividades y hielo son de mucha ayuda. El diagnostico y el tratamiento mas especifico debe quedar como siempre decimos, bajo responsabilidad medica. Hasta la proxima."


Article del Dr. Diego Bernardini




jueves, 11 de septiembre de 2008

DIADA AMB CURSA A MATARÓ


Poques vegades es té l´oportunitat de còrrer una cursa ben organitzada i aprop de casa de 10 Km de distància. Es per això que tot i tenir les cames carregades i encara el cansament al cos de la mitja de Sabadell em vaig decidir a inscriurem a la XIV Cursa Popular de Mataró Ronda 43.

El dimarts vaig anar a entrenar 45 minuts i les sensacions eran bastan bones, les cames ja no em feien mal i no vaig acabar excesivament cansat per tant em vaig decidir a còrrer dijous. El mateix dimarts vaig anar a inscriurem a la botiga Intersport, a la vegada vaig aprofitar per comprarme uns pantalons nous de cursa, els altres em van portar problemes a la Mitja de Sabadell i els he jubilat sense contemplacions.
Dit i fet, avui al matí m´he llevat a les 6:30, he esmorzat pa bimbo amb mermelada i mel, un plàtan, cereals i molta igua, he posat la senyera i cap a Mataró. La cursa començava i acabava al passeig marítim, davant del Centre de Natació Mataró.
Al final erem 1.000 inscrits, una gentada que feia por i es per això que avui m´he espabilat per col.locarme bé a la sortida, no en primera fila però el suficienment endavant per a no haver de esquivar gent gran, nens, personatges que corren amb el gos o el típic que va amb el cotxet i la criatura.

He sortit més fort que a la Mitja, però regulan molt bé, m´ha avançat gent i he mantingut el cap fred, he passat de "piques" i de seguir tios amb ritmes massa forts, tot i això cap el kilòmetre 3-4 he tingut un inici de flatu que baixant el ritme he pogut controlar i finalment ha desaperagut.
Em seguia passan gent, un exercici mental d´autocontrol m´ha permès no atabalarme i seguir al meu rollo, al meu ritme...la primera dona de la cursa la tenia al meu costat, també m´ha passat...jo em deia "tranquil Uri, tranquil, quan quedin 3 kilómetres ja ho veuran ja".

Quan he vist el cartell del Kilòmetre 7, i per tan faltaven 3 kilòmetres era el meu moment, he cambiat de ritme de sobte, he accelerat la respiració i no he parat fins l´arribada, he passat molta gent, moltísima dels que abans m´havien passat, entre ells la primera dona de la cursa que al final l´hi he tret gairebé un minut.
El resultat força positiu, he arrivat en el lloc 52 de 1000 participants amb un temps de 39 minuts i 14 segons.

En aquest enllaç podeu veure la classificació i temps de la cursa.

http://www.atletisme.com/classificacions/mataro10/res2008g.htm

Feia temps que no disputava una cursa de 10 Kilómetres i el resultat de la d´avui em fa estar molt satisfet de com anat, segurament té molt a veure la nova estrategia en cursa que segueixo, començar reservan per fer un final explosiu tal i com la meva entrenadora de estrategia en cursa m´aconsella. Gràcies Anna!

Ja tinc ganes de la propera cursa, no serà aquest cap de setmana, toca descansar, però la setmana vinent segur que aniré a competir algún lloc, encara no sé on, ja informaré.

1 abraçada a tots, i avui em despedeixo amb un VISCA CATALUNYA!!!!

domingo, 7 de septiembre de 2008

OBJECTIU SUPERAT, LA PRIMERA MITJAMARATÓ JA ES AL SAC



Es evident que pel que vulgui preparar de forma rigurosa una marató, tard o d´hora s´haurà d´enfrontar amb la mitjamarató, una distància força respectable de 21 km. que representen una autèntica prova de foc pels que volen emular el mític Filípides.

Avui a Sabadell m´havia arrivat l´hora de posarme a prova en una mitja i la cosa ha anat molt bé, millor del que em podía imaginar.

En primer lloc, i el mes important, l´he acabat, sí pot semblar un objectiu menor però per a mi es "l´objectiu" i ara mateix ja puc dir que he acabat una mitja marató i estic inmensament feliç.

En segon lloc, el cos m´ha respòs de forma extraordinaria, m´he sentit en tot moment en un estat físic molt bo en tots els sentits, exceptuan que a mesura que passaven els kilòmetres les cames s´anaven carregàn, per altre banda el més normal del món.

En tercer lloc he fet un temps del que estic molt satisfet, ja que he baixat de les 2 hores i gairebé de la hora i mitja, he tardat 1hora 37 minuts.

He sortit amb un ritme tranquil, corren amb cap, tot això gràcies a l´Anna, la meva entrenadora d´estrategia en cursa, que sempre insisteix en que no surti massa fort que després ho pagu. De fet he estat 18 km controlanme les ganes de canviar de ritme, però els últims tres Kilòmetres m´he sentit amb molta força no he aguantat més i he començat a accelerar fins a l´arrivada passan a molts corredors.

Us posu un enllaç per poder veure la classificació i el temps que he fet, estic en el lloc 291.




http://www.atletisme.cat/classificacions/sabadell/res2008g.htm

Com a curiositat comentarvos alguns "famosillus" que han disputat la cursa: Martin Fiz-campió del món de marató del 1996, Jimmy Jump-campió de fer animalades, Xavier Bonastre-presentador dels esports al TN.

1 abraçada i gràcies a tots pel suport.




sábado, 6 de septiembre de 2008

PREVIA MITJAMARATÓ SABADELL



Avui ha estat un dia d´estar pendent de detalls, es com si comencés la cursa moltes hores abans...de fet es així.


Molt important hidratarse, de 1´5 a 2 litres el dia anterior es el que aconsellen, ho he fet = OK


Descans, res de sortir a entrenar, ni estirar les cames, ja hi haurà temps duran la cursa d´estirarles bé = OK

Menjar una mica de tot, però sobretot hidrats de carboni, per tant la pasta en abundància no pot faltar, MOOOOLTA pasta = OK

Prepararse a conciència el material per demà: bambes, mitjons curtets, pantalons curtísims, samarreta de tirans, rellotge crono, ulleres, flexall, full d´inscripció, imperdibles, ampolla d´aigua, ampolla beguda isotónica, tovallola, vaselina... = OK

Saber on has d´anar, es a Sabadell, però Sabadell es molt gran...GPS preparat i amb la ruta programada = OK

Tinc moltes ganes de còrrer demà, dintre de la preparació per la marató es dels dies més importants, si en una mitja ho pases molt malament val mes que t´oblidis de la marató.

Espero que demà tot surti bé, crec que estic en un óptim moment de forma i si corru amb cap , portu un ritme constan sense esverarme no tindria que tenir problemes, pero abans de cualsevol prova on un correrdor es "verge" el respecte per la mateixa es bàsic, jo l´hi tinc molt de respecte a la prova de demà.

No vull marcarme un repte perque la medalla d´or per a mi es acabar, pero ferla per sota les 2 hores estaria molt bé i crec que està almeu abast.

Vull donar les gràcies als meus nous dietistes que han dissenyat els últims àpats abans de la cursa, l´Alfred i l´Emma, sense ells tot seria mes difícil...


1 abraçada molt forta a tots!!!


viernes, 5 de septiembre de 2008

SIGUEU BENVINGUTS!!!!


Hola a tothom, us donc la benvinguda al meu nou blog.

Aquest blog que començo ara mateix té data de caducitat serà el 2 de març de 2009, el día següent de còrrer la marató de Barcelona, aquest es l´ objectiu i aquesta es la finalitat d´escriure.

Desde aquí podreu seguir tota la preparació que faré per poder finalitzar la prova que desde ben petit em vaig proposar que un día la disputaria...i l´acabaria.

Tot i això vull deixar oberta la porta a parlar d´altres coses que m´interesen, no tot serà la marató...però si que l´eix central del blog.

Per començar us informu que diumenge correré la meva primera mitja marató, la de Sabadell. Es la primera de la temporada, la 3a edició per tant una mitja bastan jove però diuen molt ben organitzada.

Aquesta setmana he entrenat dos dies com em marca el plà de preparació: dimarts 45min amb sèries i avui divendres al matí 30 minuts ritme normalet amb una mica de técnica de carrera. Ara toca descansar fins diumenge.

Dissabte abans d´anar a dormir us escriuré les últimes sensacions.

1 abraçada molt gran.