En els darrers kilòmetres de la Mitjamarató de Sitges van començar les molèsties...en aquell punt just entre el tendò d´aquil.les i el bessó. Al acabar i quan la musculatura es va refredar ja notava un cert dolor. Vaig descansar 2 dies i dimarts primer entrenament que quan portava 20 minus em va tornar el dolor en el mateix punt. Després va venir el grip, quatre dies, i el repòs forçat que m´anat bé per recuperarme de la cama. Ahir tornu a entrenar després d´una setmana, 50 minuts molt bons però arrivo amb una sobrecarga en el mateix lloc...això es un mal son!!!!
Avui he anat al metge, exploració que ha confirmat l´inflamació del tendó d´aquil.les i alguna posible microrotura, setmana vinent ecografia per descartar una gran rotura fibrilar i sino hi ha cap sorpresa desagradable tocarà fer dues setmanes de fisioteràpia.
Per el diumenge de la propera setmana estava inscrit a la Mitjamarató de Granollers, la millor Mitja d´Espanya, i no hi podrè participar tot i la il.lusió que em feia...però ara el principal objectiu es recuperarse el més aviat posible per poder tenir 3 o 4 setmanes d´entrenaments molt bons abans de la Marató.Ara queden 6 setmanes per la Marató, si em curo bé i dintre dels terminis previstos podria començar a entrenar a tope a partir del 5 de Febrer, 24 dies abans de la Marató. On tinc que signar?
Aquest es el post que mai voldria haver escrit...però tots els grans reptes tenen obstacles que s´han de superar, no hi ha cap fita personal important que pel mig no tingui entrebancs on es posi a prova la capacitat física i mental de superació, l´amor propi, l´orgull. Quan vaig començar amb tot això sabia que no seria un camí de roses, lluitar contra un mateix et fa trobarte amb les teves propies limitacions i superarles es part del camí a recòrrer. En part tot això farà que poder acabar la Marató sigui encara més especial.
1 abraçada i fins aviat!!!
