Avui he disputat la 25ena edició de la Mitjamarató de Sant Cugat i Campionat de Catalunya de la distància (el que ha guanyat, un tal Roger Roca es el nou campió de Catalunya).
La veritat es que estic molt satisfet de com m´ha anat, ja que he rebaixat la meva millor marca en mitjamarató en 9 minuts, de 1h 37min a 1h 28 min que he fet avui al matí.
Tot i que la posició en la que quedo es el que menys m´importa també he tingut un resultat força positiu ja que de 1200 incrits he quedat el 148è, per tan molt content en tots els aspectes.
La classificació: http://www.atletisme.cat/classificacions/scugat/res2008g.htm
Avui tocava anar a Sant Cugat, un poble que no tenia el plaer de haver visitat mai, el nucli urbà es molt petit un parell de carrers mal contats i tot lo altre urbanitzacions i polígons industrials, això si, té un monestir preciòs i molt gran.
La cursa ha començat a les 10:00 i aquella hora feia molt de fred (7ºc) he començat amb un ritme tranquil però constant, deseguida han començat les pujades que em feien esforçarme i patir però després venia el plà i alguna baixadeta amb la que et recuperaves fàcilment.
Em sentia a gust corren, no anava xiulan però dintre el patiment disfrutava de la cursa i els kilómetres pasaven bastan ràpid, cada 5 kilòmetres revituallament d´ampollas d´aigua de les que em bebia 3/4 i la llençava. Com esperava l´aigueta...que ve m´anava!
Després d´uns primers 18 Kilòmetres bastant monótons, excepte quan un corredor s´ha entravancat amb una borera i ha caigut per terra, els tres últims kilòmetres han estat moguts i apassionants.
Com us dic la clau de la meva cursa a estat faltan 3 kilòmetres quan m´ha enxampat un grup de 5 corredors del club atlètic Calella que anaven bastant forts, m´hi he enganxat com una lapa...i un d´ells faltan 2 kilòmetres a fet un canvi de ritme brutal, m´hi he posat darrera com he pogut, ens hem escapat del grup i hem anat agafant molts corredors.
Anàvem els dos al límit, semblava que ens estiguèssim jugant la cursa, als darrers 500 metres l´he passat i he entrat 5 segons per davant d´ell. Quan he entrat m´he esperat i l´hi he donat la mà donant-li les gràcies, havia pulveritzat la meva millor marca gràcies a ell, m´havia fet de llebre.
Ara mateix, mentre escric el post, estic molt content de la marca que he fet, de haver baixat de l´hora i mitja per fer una mitjamarató, però em fa mal tot...vaig a descansar i pensar quin es el proper repte a superar.
Fins aviat!!!
6 comentarios:
Moltes felicitats uri!
Estic molt contenta que hagi anat tan bé la cursa i que hagis fet aquest temps tan bo, t'has superat i molt!! Estas fet un super atleta!
Estic molt orgullosa de tu.
Tinc ganes de veure't.
T'estimo molt.
Gràcies mona, quan estic corren i em fallen les forces pensar en tu m´ajuda a superar les adversitats.
Estic endolorit però ja pensan en la propera cursa, de fet ja m´he inscrit...diumenge a Rubí, 10 Km.
Mua!
Deu n'hi do nanu!!
Has superat el teu millor registre...deu haver estat la pera lo de enganxarse al grup de corredors, escapar-se i al final superar a la llebra. Vas cremant etapes, millorant els temps i tal. La veritat es que n'és per estar-hi força content.
Per cert, si que fotía rasca a St.Cugat ¿no? 7 graus ho trobo bastant fort per l'epoca de l'any en què estem.
@ turacus
La veritat es que aquells últims dos Kilòmetres van ser molt soferts però han estat els millors moments desde que estic corren.
Doncs si que feia rasca, has De tenir en compte que al Vallès acostuma a fer bastanta mes rasca que al Litoral o Barcelona, com mes lluny del mar mes fred.
Posiblement corri una Mitjamarató a Ripoll el 15 de Novembre, l´any passat al moment de la sortida estaven a -7! No hay dolor!!!
M´AGRADA!
Ja vem comentar el tema diumenge. Només afegir que poc a poc els esforços realitzats es van traduint en millors temps de cursa i en una consolidació de la teva capacitat atlètica (tant física com mental), cosa fonamental per afrontar amb èxit una marató.
També hem vist de manera diàfana la importància que pot tenir una “llebre” en el desenvolupament d’una cursa.
Ànims and keep running!
@ Ray
Totalment d´acord, una llebre, sigui voluntaria o accidental com va ser el cas de diumenge et pot catapultar a fer una marca bonínisima i inesperada. El que si es veritat es que si no estàs en forma la llebre no la pots seguir i no et serveix de res, seguir una llebre es fotut, et fa anar al límit.
1 abraçada!
Publicar un comentario