miércoles, 25 de febrero de 2009

PER FI, L´HORA DE LA VERITAT

No ho recordo amb exactitud quan va nèixer dins meu el desig de que almenys una vegada a la vida, de que abans de morirme, voldria acabar una marató. Segurament va ser el dia que vaig llegir o em van explicar la mística de la prova, la llegenda de Fil.lípides, quan em van dir que inclús hi ha gent que s´ha mort de l´esforç que representa intentarla acabar.
Tots aquests components van crear dins el meu imaginari infantil o adolescent el desig d´experimentar la sensació de risc, d´esforç extrem, de superació d´un repte extraordinari.
Podria dir que aquest desig ha estat dins meu desde sempre, però estava adormit, amagat...però fa tot just un any veient les cròniques de la Marató de Barcelona 2008 aquest desig va sortir a la superfície amb la força d´un volcà que porta molts anys adormit i de cop entra en erupció.
Vaig començar a entrenar regularment tres dies a la setmana però el dia que vaig signar la meva sentència a participar en la Marató va ser el 13 d´abril de 2008 quan em vaig inscriure a una cursa de 10 km a La Llagosta del Vallés, ja no hi havia volta enrera. (foto aquí abaix abans de la sortida de La Llagosta)


Desde aquell "fatídic" dia he participat en 24 curses, entre elles 5 mitjasmaratons i 11 de 10 km, he entrenat més de mil quilòmetres de dia o de nit, plovent o nevant, amb fred o sota un sòl de justícia, m´he lesionat, m´he posat malalt, he seguit com un neurótic el plà d´entrenament marcat, etc,etc,etc. Ara bé, per damunt de tot això puc dir que he disfrutat molt i també he descobert coses en tot això que m´han servit per altres àmbits de la meva vida personal i profesional.

En aquesta setmana els entrenaments són lleugers, per no malgastar energies per el diumenge, dimarts unes series, dimecres 50 minuts de rodatge i dissabte 20 minuts per estirar les cames. Acumular carbohidrats, hidrarse bé, dormir bé, no excedirse amb el menjar...
Divendres aniré a buscar la bossa del corredor i el dorsal de la cursa a la expomarató que està ubicada a les fires de Montjuïc , ja el tinc asignat, el 1231.


La marató de Barcelona es planera, no tan com la de Berlin, però l´altimetria només deixa entreveure uns tres o cuatre desnivells i no massa forts tot i que l´últim és en els darrers quilòmetres (Sepúlveda, Paral.lel, Pl. Espanya) i segur que serà l´estocada final. El temps per diumenge és variable, tot i que hi han molts números de tenir dia ennubolat però sense pluja...seria ideal. Hi han 9.500 inscrits de moltes nacionalitats i la sortida estarà dividida en funció del nivell que té cadascú, jo sortiré amb els que preveuen acabarla entre 3 hores i 3 horas i mitja.

OBJECTIU: 1er Acabarla 2on Còrrer amb intel.ligència 3er Arrivar amb la sensació que ho he donat tot durant la cursa.

Em deixo moltes coses a comentar...en el mapa del recorregut que hi ha més amunt està indicat el temps amb el que presumiblement jo passaré per alguns punts del recorregut, tot i que no puc garantir res, és una aproximació.
Els maratonians veterans diuen que la primera marató és la més especial, una experiència irrepetible que recordes tota la vida, fins hi tot sentencien " when you cross the finish line it will change your life forever".


Espero que tot vagi molt bé, la propera vegada que escrigui un post ja seré un maratonià més i podré explicar si realment viure aquesta experiència tan intensa et cambia la vida per sempre.

1 abraçada i fins aviat!

12 comentarios:

Anónimo dijo...

Gallina de piel.

Uri Bruguera-Burriac dijo...

@ copito

Ja fa dies que tinc la gallina de piel imaginantme tot el que viuré diumenge. Que comenci ja, collons!

Anónimo dijo...

Traqui Uri tot arrivarà, espero que no et passi com els jugadors del Barça i no et vingui un brot d'ansietat.

Treballar l'aspecte mental es capital.
Disfruta també d'aquests moments previs.
Al final, tot passarà en un obrir i tencar d'ulls.

M'agrada!!

Uri Bruguera-Burriac dijo...

@ copito

Tens tota la raó, una vegada físicament et sents preparat i has fet els deures l´única cosa que et pot fer punxar es que mentalment no tinguis el cap fred.

Intentaré mantenir la calma, M´agrada!

aldagte high dijo...

Molta sort.

Però com et vaig dir, el més important ja ho has fet: el camí.

Uri Bruguera-Burriac dijo...

@ aldgate

Gràcies! estic neguitós però il.lusionat i amb moltes ganes.

El camí ha estat dur però molt enriquidor.

1 abraçada!

Anna Manent dijo...

Hola oriol,
Sé el sacrifici i la força de voluntat que ha suposat per tu la preparació de la marató. Admiro cada dia que amb el temps advers o dies festius deixaves la mandra a casa i sorties a còrrer.
Seré allà, a tots els punts possibles per animar-te i donar-te forces quan les teves cames ja no puguin més. Només et demano que corris amb seny!
Molts anims i que dormis bé aquests dos dies!
T'estimo.

Uri Bruguera-Burriac dijo...

@ Anna

Que puc dirte...?que moltes gràcies i ho sento alhora,gràcies per estar al meu costat en aquest repte que em fa tantíssima il.lusió i ho sento per tots els inconvenients que això t´hagi portat. Els teus ànims seràn indispensables diumenge quan ja estigui sense forces.

Em demanes seny?!? carinyo, que el diumenge correré un marató!en còrrer 42 km. no hi ha res de seny! es broma, t´entenc el que vols dir, però també et dic una cosa, si quan acabo no ho he donat tot i estic sense més forces no em sentiré bé amb mi mateix.

El diumenge ens ho pasarem molt bé, MUA!

Anónimo dijo...

Estic molt orgullós de tu. Crec que quan finalitzis aquesta marató serà l'inici d'una nova etapa a tots nivells, necessitaves un repte que posés a prova la teva força de voluntat i has aconseguit triomfar. Moltes felicitats.

Uri Bruguera-Burriac dijo...

@ leprós

M´emociona llegir aquestes paraules. Ara vaig a dormir, és l´últim missatge que contesto en el blog abans de la cursa.

Les teves paraules, les paraules de tots els que m´heu recolçat em serviràn de motivació quan ja no pugui més, us tindré molt present durant la cursa.

" Alea jacta est"!

Anónimo dijo...

3:24:19

Gallina de piel, again.

Uri Bruguera-Burriac dijo...

@ copito

Sí!!!!ho vaig conseguir, amb molt de patiment però va valdre la pena.

Quan tingui les fotos penjaré el post.

Abraçada!!!