jueves, 19 de febrero de 2009

QUEDEN 10 DIES!!! HOMENATGE A FIL.LÍPIDES

Ja queda res, 10 miserables dies per trobarme allà dret, a l´Avinguda Maria Cristina esperan que donguin el tret de sortida de la Marató de Barcelona.
Podria dirse que aquests dies estic recuperan el temps perdut, compensan en certa manera el mes que vaig estar parat amb entrenaments durs i bons. Aquests dies he pogut comprovar que no he perdut la forma totalment, entrenant em sento fort, he recuperat les bones sensacions i tinc confiaça de nou.

Fa uns dies vaig poder veure un pel.lícula/documental que es diu "Spirit of the Marathon" i la vaig trobar extraordinària, tracta de un seguiment a diferents persones que preparan la Marató de Chicago, i realment mostra perfectament el que és aquesta prova de resistència, no nomès físicament sinó també mentalment i sobretot espiritualment i el que arriva a marcar les vides de les persones que hi participan.


No queden masses posts més, hi aprofitaré aquest per retra un modest homenatge al soldat grec Filípides, aquesta és la seva història i la llegenda de la Marató: "Filípides (Φειδιππίδης, llamado también Phidippides o Philippides), héroe de la Antigua Grecia, es la figura central de la historia que inspiró un acontecimiento deportivo moderno, el maratón. La historia tradicional relata que Filípides (530 aC–490 AC), un heraldo ateniense, fue enviado a Esparta para pedir ayuda cuando los persas desembarcaron en Maratón (Grecia). El recorrido era de 240 km (150 millas) y lo completó en 2 días. Luego corrió 42 km (26 millas), desde el campo de batalla en la ciudad de Maratón hasta Atenas, para anunciar que los griegos habían vencido a los persas en la Batalla de Maratón (490 a. C.), diciendo al llegar: "Νενικήκαμεν" (Nenikékamen, 'Hemos vencido') y al instante murió de cansancio."


Aquesta es la llegenda que molts anys després va inspirar aquesta prova de fons tan universal en els nostres dies. Quan ja em queda tan poc per enfrontarme als 42 quilòmetres que va recòrrer Fil.lípides i que el van fer inmortal, es de justícia recordarlo i homanetjarlo.

Proper post, el mapa amb recorregut i amb l´hora aproximada que passaré per cada lloc.
1 abraçada i fins aviat!!!

16 comentarios:

Anna Manent dijo...

Hola Carinyo,
Molt bona la peli de spirit of the marathon. La veritat és que t'entren ganes de provar-ho! (Si algú del meu nivell s'apunta amb mi, l'any que bé i seré jo també fnt la marató! Helena que hi dius?)

Ja s'acosta el gran dia, molts ànims pels últims entrenaments i vigila les lesions!

HeledeHela dijo...

vinga!!! som-hi!!!! jo m'hi apunto!!! tot sigui pels plats d'spagettis q podré menjar per sopar...
un petunarruu!! animus Uri!!! estas fet tot un campió!!!

Uri Bruguera-Burriac dijo...

@ Anna

A viam si algú s´apunta amb tú, però és molt sacrificat prepararse per la Marató...encara teniu molt de temps per pensarho molt bé.

S´acosta el gran dia, tinc moltes ganes de començar a còrrer.

MUA!!!

Uri Bruguera-Burriac dijo...

@ mudita

Et dic el mateix que l´Anna, tan de bo us animesiu a fer una Marató, però heu d´estar molt convençudes, de tota manera teniu molt de temps per donarli voltes.

Gràcies pels ànims,ens veiem aviat, petons!

Kazzanski dijo...

Here comes my little contribution to your marathon´s project.

A carefully selection of the most significant quotes regarding marathons and life:

1) “I just run as hard as I can for 20 miles, and then race.”

2) "The marathon can humble you"

3) "The starting line of the New York City marathon is kind of a giant time bomb behind you about to go off. It is the most spectacular start in sport.”

4) "I always say if the marathon is a part-time interest, you will only get part-time results".

5) "We are different, in essence, from other men.If you want to run, just run a mile. If you want to experience a different life, run a marathon."

6) "The difference between the mile and the marathon is the difference between burning your fingers with a match and being slowly roasted over hot coals”

7) "To describe the agony of a marathon to someone who's never run it is like trying to explain color to someone who was born blind."

8) "You have to forget your last marathon before you try another. Your mind can't know what's coming."

9) "Marathon running is a terrible experience: monotonous, heavy, and exhausting."

10) "Marathoning is like cutting yourself unexpectedly. You dip into the pain so gradually that the damage is done before you are aware of it. Unfortunately, when awareness comes, it is excruciating."

11) "There is the truth about the marathon and very few of you have written the truth. Even if I explain to you, you'll never understand it, you're outside of it."

12) "Pressure is nothing more than the shadow of a great opportunity."

13) "I always loved running...it was something you could do by yourself, and under your own power. You could go in any direction, fast or slow as you wanted, fighting the wind if you felt like it, seeking out new sights just on the strength of your feet and the courage of your lungs."

14) "There are clubs you can't belong to, neighborhoods you can't live in, schools you can't get into, but the roads are always open."

15) "The gun goes off and everthing changes... the world changes... and nothing else really matters."

16) "If you start to feel good during an ultra-marathon, dont' worry you will get over that feeling..."

17) "I've always felt that long, slow distance produces long, slow runners."

18) "The will to win means nothing if you haven't the will to prepare."

19) "I have to prepare my marathon early in the morning, before my brain figures out what I'm doing."

20) "It hurts up to a point and then it doesn't get any worse."

21) "The marathon is a charismatic event. It has everything. It has drama. It has competition. It has camaraderie. It has heroism. Every jogger can't dream of being an Olympic champion, but he can dream of finishing a marathon."

22) "If you feel bad at 10 miles, you're in trouble. If you feel bad at 20 miles, you're normal. If you don't feel bad at 26 miles, you're abnormal."

23) "I use to tell our runners to divide the race into thirds. Run the first part with your head, the middle part with your personality, and the last part with your heart."

24) "The body does not want you to do this. As you run, it tells you to stop but the mind must be strong. You always go too far for your body. You must handle the pain with strategy...It is not age; it is not diet. It is the will to succeed."

25) "Finally,I have met my hero, and he is me."

Uri Bruguera-Burriac dijo...

@ Ray

Molt bones totes les cites que has trobat referents al còrrer o a la marató...m´has donatun chute de motivació extra que ara mateix m´enfilo per les parets del despatx.

Tinc moltes ganes de que comenci, si per mi fos correria demà mateix.

Espero poderte convèncer perque la corris tú l´any vinent, encara tinc temps. Abraçada!

Anna Manent dijo...

Potser és una superació personal massa forta, ara ho veig lluny i puc dir el que sigui... Helena, Emma ho fem intentem? No cal que anem a morir, poc a poc, al nostre ritme, recorrent la ciutat de Barcelona, NY...
Qui sapunta?

Uri estas creant una moda!

Molt maques les cites Ramón.

Ànims uri!

Àlex Santos dijo...

Ànims crack.

Uri Bruguera-Burriac dijo...

@ Anna

Queda temps, fins desembre que comença la preparació...Es una moda una mica xunga, espero que la Marató no es conveteixi en un fenómen snob.

MUA!!!

Uri Bruguera-Burriac dijo...

@ Àlex

Gràcies pels ànims, els necessitaré!!!

Anónimo dijo...

Hola Oriol.

No se com he arrivat a parar al teu blog. Així i tot m he parat a llegiri volia deixar-te un missatge.

T' he llegit també, en una altra web d atletisme popular. A part es dona la casualitat que soc d argentona, cuasi vei teu.

He jugat contra tu a basquet fa forces anys. Penso que ets un payo(perdona la confiança) amb molta determinació i t ensortirás molt bé en els 42 quilometres.

Vaig debutar l any passat en una marató, a Barcelona també. La marca objectiu era més discreta que la teva. L' entrenament va ser molt dur durant 4 mesos i el dia la marató no vaig aconseguir fer la marca que buscava.
Tot i així amb el temps, valoro molt l' experiencia i la trovo molt a faltar.
He sigut pare fa poc i no tinc temps per entrenar. Així no correre diumenge a Barcelona, però em passaré el matí pels carrers de la ciutat ensumant l ambient i animant-vos a tots.
De totes formes no dubto que l' any vinent tornaré a plantar-me a la sortida per millorar el que vaig fer l' any passat.

Prepara't a disfrutar d una manera que problablement mai ho haurás fet.

Hauras sentit a parlar d' Emil Zatopek. Ell va dir un dia:
"Si vols correr, corre una milla. Si vols que la teva vida canvii, corre una marató".

La marató sembla quelcom una mica mistic i almenys, per a mi, ho es.

Perdona la confiança però volia animar-te a aconseguir el que et proposses.

Una salutació.

Albert

Uri Bruguera-Burriac dijo...

@ Albert

Ostres, m´he quedat al.lucinat quan he llegit el teu comentari en el blog. He estat pensant i no encerto a endivinar qui ets, segur que si et veiés lligaria caps deseguida perque els noms potser no, però de les cares de la gent no m´oblido mai. T´agraeixo moltísim tot el que em poses i m´expliques sobre el que viuré aquest diumenge. Els teus ànims són molt ben vinguts i necessaris, sobretot aquesta setmana de nervis i il.lusió. Si em veus el diumenge digam algu, i l´any vinent ets tú el que has de estar corrent.

1 abraçada i gràcies!

Emma dijo...

Home....
aixo de correr durant 6 hores....
nose,la veritat es que m'agradaria,pero no se si tinc la força de voluntat i la força d'esperit que es necessita,per prepararme,ja sabeu que l'Anna te una força de conviccio increible,i que consti que l'altre dia quan en parlavem casi em va convencer,pero m¡ho tinc que pensar be,per que es una prova molt dura,i no se si en soc capaç.
anims uri!!!!!!!!!

Uri Bruguera-Burriac dijo...

@ Emma

Modestament crec que el decidir preparase per fer una Marató és una decisió molt personal, està bé escoltarse gent i que et donguin la seva opinió, no dic que no, però tot plegat es tan sacrificat i s´han detenir tantes ganes de ferla que es millor que ho decideixi un mateix. La pregunta és, quantes coses estaria una persona disposada a sacrificar durant un any per preparar una marató?

Gràcies pels ànims Emma!

Anónimo dijo...

Entrem a la setmana decisiva. Dintre de 7 dies, tot haurà acabat...encara que de ben segur, serà un punt-i-a part.

Salut, bons aliments i descansa el necessari. El diumenge, sortir a cóorrer sense pressió i amb els pulmons plens d'il.lusió.

M'agrada!!

Uri Bruguera-Burriac dijo...

@ copito

Si senyor, queda poc perque s´acabi l´aventura, veurem si es un punt final o no.

Tinc ganes de que la setmana passi ben ràpid i començar a còrrer pels carrers de Bcn.

Gràcies pels ànims, parlem aviat.

M´agrada!