LA MARATÓ I SANDRO ROSELL

Es curiós però a mesura que s´acosta el dia de la Marató per dins neix com una sensació de solitud estranya, sembla com si fos una teràpia per anarte preparant per aquell moment en la línia de sortida en que tot sol un a de enfrontarse a un gran repte sense ajuda de ningú. També en aquesta estranya solitud busco la motivació en articles de revistes especialitzades, en llibres...l´altre dia em vaig enrecordar d´un llibre que feia menció en algún paràgraf a l´experiència viscuda corrent una marató. El llibre era el "bestseller" de Sandro Rosell "Benvingut al món real" comença fent referència a la marató, diu el següent:

" Una de les experiècies més importants de la meva vida ha estat còrrer una marató. Una marató es una lliçò d´humilitat impressionant, veus com t´avancen persones molt més grans que tu mentre et diuen amablement adéu amb la mà. Sents el pes del cos; hi ha moments d´un desfalliment esgarrifós en què la mirada s´enterboleix i sembla que nomès existeixen, borrosos, l´asfalt i la llum que ho impregna tot. No és que no et sentis les cames, com deia Rambo, es que sols les sents a elles, protestant,clavant-se en el cos i en el cervell. Hi ha moments en què perds pràcticament el coneixement, sobretot un cop es superen els trenta quilòmentres, perquè llavors, com asseguren els esportistes més experimentats, ja no hi ha espai per el plaer que ha comportat còrrer els deu, quinze primers quilòmetres. Des d´aquest moment, el que importa es dosificar, recordar l´esforç que ja s´ha fet, saber que malgrat tot el quilòmetre 42 es assolible, que els últims cent noranta-cinc metres són possibles, que la meta existeix.

Crec que en molts aspectes la meva manera d´entendre la vida va canviar arran d´aquesta experiència. Durant l´entrenament prenem consciència dels nostres límits desde el punt de vista físic. Ara bé, per còrrer una marató, encara que el cos ajuda, i molt, el que és important de debó ho tenim dins el cap. El dolor a les cuixes, la sensació d´ofec, el pols accelerat, el cor que sembla que es vulgui trencar, tot això importa, però menys que l´actitud mental. I el que aprenem en còrrer una marató es precisament això: que per aconseguir els nostres objectius l´essencial es la força de voluntat, la fermesa que posem a superar les adversitats i els disgustos. Suposu que per això les curses de llarga distància, i especialment la marató, s´han utilitzat com a metàfora de la vida. En molts sentits podríem dir que la vida és com una marató. Qui es capaç d´imaginar la cursa, de planejar-la, de vèncer les dificultats i, finalment, de resistir, guanya. Però en aquest cas, guanyar no significa superar els altres participants, sinó superar-nos a nosaltres mateixos. Vet aquí l´altre lliçó. Molts corredors experimentats em deien: - Aquesta vegada vull baixar de les tres hores, perquè l´última vegada no ho vaig aconseguir -. Si decidim córrer dues maratons, l´important és obtenir, en la segona ocasió, un temps inferior a la primera, i, si ho aconseguim, encara que durant el recorregut ens hagin avançat centenars de participants, en arribar a la meta ens sentirem guanyadors."

Modestament jo afegiria que en la primera marató si l´acabes ja et pots sentir guanyador, de fet un entrenador de basket que vaig tenir fa molts anys que es diu Ferran Ferrer i que ha participat en moltes maratons, un dia em va dir que en la primera marató l´objectiu es acabarla, sense haver parat de córrer en tota l´estona i en un temps inferior a les quatre hores.

Falta poc més de dues setmanes, ja no estic lesionat i entreno amb normalitat intentant recuperar la forma perduda durant el mes de lesió, a viam si ho aconsegueixo...la veritat es que m´està costant molt.

Visc ara mateix en l´insertesa de en quin estat físic arrivaré a la sortida de la marató, intentaré que sigui el millor posible, però no les tinc totes, serà tot plegat més dur i emocionant del que em pensava fa dos mesos, quan tot anava rodat.

Pel que es diu, en la preparació per la marató hi ha molta gent que ho deixa estar, lesions, malalties, cansament... pot semblar una tonteria, però arrivar en condicions a la sortida del 1 de MARÇ es molt difícil, tot un triomf.

En els propers posts, recorregut oficial de la marató i més detalls del gran dia.

1 abraçada i fins aviat