MARATÓ DE FRANKFURT

Diumenge 31 d´Octubre correré la meva segona Marató de la meva vida. Moltes coses han canviat desde que vaig fer la primera, i només ha passat un any i mig. Em sento fort i demostraré tot el que porto dintre.Come on Marathon man!!!

MARQUITIS A LA LLAGOSTA

Fer running i competir en curses com a corredor popular és una manera molt saludable de pendres la vida, estàs en forma i el cos es torna molt més resistent, les defenses pujan moltísim, davant de cualsevol atac extern. Aviam, de tant en tant cau alguna lesió articular, però normalment aquestes lesions son més culpa del corredor per no tenir cap alhora d´entrenar que no pas per culpa de l´esport en si.

L´única "enfermetat" que el corredor popular pot arrivar a tenir és la "Marquitis", que és el que es podria definir com les ànsies obsesives del runner de voler rebaixar els temps que va fent en les diferents distàncies en les que competeix. Quan tens aquests símptomes entrenes més fort, més dies, et mires el crono constanment i sobretot pateixes el doble quan entrenes i competeixes.

En tot això entra un nou concepte que es diu "marca personal", que és el millor temps que un corredor a fet en tota la seva vida i objectiu de tot bon pacient de marquitis.

Per acabar podriem concloure que la marquitis et fa córrer per objectius (millorar el temps i fer marca personal) lo cual és una gran motivació, en canvi et fa perdre el gust de córrer per córrer o disfrutar senzillament de l´activitat física.

Jo estic de plè en fase de marquitis, diumenge vaig a córrer els 10km de la Llagosta i porto alguns dies entrenant fort per intentar fer un bon temps, que per mi estaria ara mateix entre el -40 minuts i 40 i mig, s´intentarà. També tinc la marquitis bàsicament perquè tinc l´edat i la força per fer bons temps i marques personals prou bones, quan un va agafant anys la propia vida et va fent deixar estar l´intentar fer bons temps perquè amb 50 anys ja és imposible millorar els temps de quan es tenien 30 o 40 i és aleshores quan un ja torna al córrer per córrer. Ja m´arrivarà!

UN BON LLIBRE

Avui en el post una recomanació literaria, es tracta del llibre titulat " De que parlo quan parlo de còrrer" de l´Editorial Empúries. Hi han dos motius principals que fan que aquest llibre sigui de bon llegir: que el paio que l´escriu és un dels millors novel.listes dels darrers anys Haruki Murakami (autor de bestsellers com "Tokyo Blues" o "Kafka a la platja") i que amb la seva prosa excel.lent i peculiar ens explica com el còrrer per preparar maratons l´hi va canviar la vida.

"Haruki Murakami, jove noctàmbul, aficionat al jazz i amo d´un bar, descobreix als 30 anys la seva vocació literària.Però també descobreix la incompatibilitat d´una vida creativa amb una vida desordenada, i decideix fer un canvi radical. És aleshores quan es sotmet a una dura disciplina física i comença a entrenar-se per córrer maratons."

Llibre molt recomanable obviament pels runners però també pels fanàtics de l´obra de Murakami i la gent que busca una font de inspiració en una persona que va trobar en el còrrer la empenta definitiva per ser qui és avui en dia.

MARATHON DES SABLES, PATIMENT EXTREM

Abans de res advertir que encara no estic prou boig per anar a còrrer aquesta prova tan bestial (tot arrivarà...) es tracta de informar sobre aquesta cursa extrema que comença aquesta setmana.

La Marathon des Sables (Marató de la sorra) és una ultramarató de 254 Km repartits en sis etapes (alguna pot arrivar als 90km) que es corre per el desert del sudest del Marroc. Si amb això no n´hi ha prou els participants han de portar mentre corren a sobre una motxila amb tot el material que necessitaràn per sobreviure durant aquells dies: menjar i un extens kit de material imprescindible (la organització només et dona l´aigua i les tendes de campanya per dormir les nits).

Com amb la majoria de coses aquesta prova va saltar a la fama perque l´exjugador del Barça Luis Enrique la va disputar fa uns anys i es va fer un reportatge al programa "Informe Robinson" però cal dir que aquesta és la 25 ena edició.

La inscripció val gairebé 3.000 euros i alguns es preguntaràn, tants calers per viure un infern de patiment, calor, gana, butllofes als peus...sembla inexplicable pero espero un dia tenir els calers i l´empenta necessaria per poder-ho comprobar.Em trec el barret i em poso d´empeus davant tota aquesta gent que s´ha preparat per anar-hi, s´ha de ser molt valent i molt boig alhora, que tinguin molta sort vivint aquesta experiència.

BUSCANT LA PLANTILLA PERFECTA

No parlo de futbol ni de bàsquet, parlo de running i de la necesitat cada vegada més extesa entre profesionals i aficionats de fer-se una plantilla personalitzada per posar dintre la sabatilla i així evitar lesions.

Perquè? Cada un de nosaltres quan correm recolsem el peu de forma diferent, com que entrenant o competint fem milers i milers de pases, cualsevol defecte alhora de recolsar el peu es converteix en sobrecàrregues i lesions greus.

Per sol.lucionar-ho s´ha de fer el següent: anar a un podòleg esportiu, ens farà una prova per saber alhora de còrrer com recolsem el peu i en base això ens farà una plantilla personalitzada per corregir i equilibrar la pasa.

Si teniu alguna lesió o sobrecàrrega que no hi trobe-ho sol.lució posiblement us falta una bona plantilla. Jo dijous vaig al podòleg, ja estic fart de que el soli em faci la punyeta!

CORRENT AMB AMICS ALS 10KM DE CALDETES

Per a mi, que ja m´havia acostumat anar sòl com un mussol a les curses, el retorn a la competició ha estat un festival de socialització i de bon rotllo. Acompanyat pels nous companys de club, els cracks del Maimakansu, i per rematar-ho amb amics dels Maristes de Mataró: Gerard, Edu, Roger, Adju i en Monti animant-nos.

Cursa de 10km a Caldetes en un recorregut amb trams molt exigents, començo molt irregular i cansat fins que sobre el km 5 dos corredors experimentats m´agafan i els segueixo fins el km 9 retrobant les bones sensacions, el darrer km m´escapo canviant de ritme i accelero fent l´últim esforç fins a l´arribada. Entro reventat i amb un temps discret (46min 10sg) però coherent amb l´estat de forma actual, encara estic verd.

Ara que ja he tornat a la competició, aprofito per donar les gràcies a tothom que m´ha ajudat i recolsat durant aquest any d´aturada forçada.

Toca seguir entrenant i buscar un altre cursa de 10km, que ja tinc ganes!

HE TORNAT!!!

Ja m´he aixecat, el ganxu a la mandíbula no ha estat suficient per deixar-me més de 10 segons tumbat a terra. Amb les cames tremoloses i desorientat torno a encarar el boxejador rival i aquest em torna a etzivar un altre cop de puny que sembla definitiu per acabar el combat. La lluita per seguir dempeus es ferotge, tres pases enrera, ja noto les cordes del ring que m´estàn subjectant per darrera i aguantant el pes de tot el meu cos, sinó ja estaria a terra, però segueixo allà cubrint-me la cara com puc davant les envestides que venen i no paren. El que no sap el paio que m´intenta destrossar és que m´he refet i preparo la resposta. Em giro i un directe al mentó el fa caure a terra, ja no s´aixecarà, HE TORNAT!

Començo una nova etapa, amb dos grans projectes:

1-Avui mateix m´he fet membre de la "Colla Maimakansu" un gran pas per passar a compartir la meva afició per l´atletisme de fons amb altre gent : "La colla Maimakansu és un grup de corredors de fons de Mataró i rodalies que des de fa uns quants anys es troben per entrenar durant la setmana i per participar en curses de diferents distàncies el cap de setmana.
L'any 1995 es va establir el nom de la colla i el logotip que ens identifica arreu del món.
Durant l'any participem en diverses curses, des de maratons fins a curses populars de cinc quilòmetres. També organitzem sortides en bicicleta, excursions a peu per la muntanya..."

2-Després de donar moltes voltes a quina ha de ser la propera Marató a preparar m´he acabat decidint per la de Frankfurt, el 31 d´Octubre de 2010. Tindré 8 mesos per prepararla sense preses i així podré tornar de forma gradual als entrenaments, les curses etc.

Ja aniré informant.Fins aviat!