PER FI, L´HORA DE LA VERITAT

No ho recordo amb exactitud quan va nèixer dins meu el desig de que almenys una vegada a la vida, de que abans de morirme, voldria acabar una marató. Segurament va ser el dia que vaig llegir o em van explicar la mística de la prova, la llegenda de Fil.lípides, quan em van dir que inclús hi ha gent que s´ha mort de l´esforç que representa intentarla acabar.
Tots aquests components van crear dins el meu imaginari infantil o adolescent el desig d´experimentar la sensació de risc, d´esforç extrem, de superació d´un repte extraordinari.
Podria dir que aquest desig ha estat dins meu desde sempre, però estava adormit, amagat...però fa tot just un any veient les cròniques de la Marató de Barcelona 2008 aquest desig va sortir a la superfície amb la força d´un volcà que porta molts anys adormit i de cop entra en erupció.
Vaig començar a entrenar regularment tres dies a la setmana però el dia que vaig signar la meva sentència a participar en la Marató va ser el 13 d´abril de 2008 quan em vaig inscriure a una cursa de 10 km a La Llagosta del Vallés, ja no hi havia volta enrera. (foto aquí abaix abans de la sortida de La Llagosta)

Desde aquell "fatídic" dia he participat en 24 curses, entre elles 5 mitjasmaratons i 11 de 10 km, he entrenat més de mil quilòmetres de dia o de nit, plovent o nevant, amb fred o sota un sòl de justícia, m´he lesionat, m´he posat malalt, he seguit com un neurótic el plà d´entrenament marcat, etc,etc,etc. Ara bé, per damunt de tot això puc dir que he disfrutat molt i també he descobert coses en tot això que m´han servit per altres àmbits de la meva vida personal i profesional.

En aquesta setmana els entrenaments són lleugers, per no malgastar energies per el diumenge, dimarts unes series, dimecres 50 minuts de rodatge i dissabte 20 minuts per estirar les cames. Acumular carbohidrats, hidrarse bé, dormir bé, no excedirse amb el menjar...

Divendres aniré a buscar la bossa del corredor i el dorsal de la cursa a la expomarató que està ubicada a les fires de Montjuïc , ja el tinc asignat, el 1231.

La marató de Barcelona es planera, no tan com la de Berlin, però l´altimetria només deixa entreveure uns tres o cuatre desnivells i no massa forts tot i que l´últim és en els darrers quilòmetres (Sepúlveda, Paral.lel, Pl. Espanya) i segur que serà l´estocada final. El temps per diumenge és variable, tot i que hi han molts números de tenir dia ennubolat però sense pluja...seria ideal. Hi han 9.500 inscrits de moltes nacionalitats i la sortida estarà dividida en funció del nivell que té cadascú, jo sortiré amb els que preveuen acabarla entre 3 hores i 3 horas i mitja.

OBJECTIU: 1er Acabarla 2on Còrrer amb intel.ligència 3er Arrivar amb la sensació que ho he donat tot durant la cursa.

Em deixo moltes coses a comentar...en el mapa del recorregut que hi ha més amunt està indicat el temps amb el que presumiblement jo passaré per alguns punts del recorregut, tot i que no puc garantir res, és una aproximació.

Els maratonians veterans diuen que la primera marató és la més especial, una experiència irrepetible que recordes tota la vida, fins hi tot sentencien " when you cross the finish line it will change your life forever".

Espero que tot vagi molt bé, la propera vegada que escrigui un post ja seré un maratonià més i podré explicar si realment viure aquesta experiència tan intensa et cambia la vida per sempre.

1 abraçada i fins aviat!

QUEDEN 10 DIES!!! HOMENATGE A FIL.LÍPIDES

Ja queda res, 10 miserables dies per trobarme allà dret, a l´Avinguda Maria Cristina esperan que donguin el tret de sortida de la Marató de Barcelona.

Podria dirse que aquests dies estic recuperan el temps perdut, compensan en certa manera el mes que vaig estar parat amb entrenaments durs i bons. Aquests dies he pogut comprovar que no he perdut la forma totalment, entrenant em sento fort, he recuperat les bones sensacions i tinc confiaça de nou.

Fa uns dies vaig poder veure un pel.lícula/documental que es diu "Spirit of the Marathon" i la vaig trobar extraordinària, tracta de un seguiment a diferents persones que preparan la Marató de Chicago, i realment mostra perfectament el que és aquesta prova de resistència, no nomès físicament sinó també mentalment i sobretot espiritualment i el que arriva a marcar les vides de les persones que hi participan.

http://www.marathonmovie.com/home.html

No queden masses posts més, hi aprofitaré aquest per retra un modest homenatge al soldat grec Filípides, aquesta és la seva història i la llegenda de la Marató: "Filípides (Φειδιππίδης, llamado también Phidippides o Philippides), héroe de la Antigua Grecia, es la figura central de la historia que inspiró un acontecimiento deportivo moderno, el maratón. La historia tradicional relata que Filípides (530 aC–490 AC), un heraldo ateniense, fue enviado a Esparta para pedir ayuda cuando los persas desembarcaron en Maratón (Grecia). El recorrido era de 240 km (150 millas) y lo completó en 2 días. Luego corrió 42 km (26 millas), desde el campo de batalla en la ciudad de Maratón hasta Atenas, para anunciar que los griegos habían vencido a los persas en la Batalla de Maratón (490 a. C.), diciendo al llegar: "Νενικήκαμεν" (Nenikékamen, 'Hemos vencido') y al instante murió de cansancio."

Aquesta es la llegenda que molts anys després va inspirar aquesta prova de fons tan universal en els nostres dies. Quan ja em queda tan poc per enfrontarme als 42 quilòmetres que va recòrrer Fil.lípides i que el van fer inmortal, es de justícia recordarlo i homanetjarlo.

Proper post, el mapa amb recorregut i amb l´hora aproximada que passaré per cada lloc.

1 abraçada i fins aviat!!!

LA MARATÓ I SANDRO ROSELL

Es curiós però a mesura que s´acosta el dia de la Marató per dins neix com una sensació de solitud estranya, sembla com si fos una teràpia per anarte preparant per aquell moment en la línia de sortida en que tot sol un a de enfrontarse a un gran repte sense ajuda de ningú. També en aquesta estranya solitud busco la motivació en articles de revistes especialitzades, en llibres...l´altre dia em vaig enrecordar d´un llibre que feia menció en algún paràgraf a l´experiència viscuda corrent una marató. El llibre era el "bestseller" de Sandro Rosell "Benvingut al món real" comença fent referència a la marató, diu el següent:

" Una de les experiècies més importants de la meva vida ha estat còrrer una marató. Una marató es una lliçò d´humilitat impressionant, veus com t´avancen persones molt més grans que tu mentre et diuen amablement adéu amb la mà. Sents el pes del cos; hi ha moments d´un desfalliment esgarrifós en què la mirada s´enterboleix i sembla que nomès existeixen, borrosos, l´asfalt i la llum que ho impregna tot. No és que no et sentis les cames, com deia Rambo, es que sols les sents a elles, protestant,clavant-se en el cos i en el cervell. Hi ha moments en què perds pràcticament el coneixement, sobretot un cop es superen els trenta quilòmentres, perquè llavors, com asseguren els esportistes més experimentats, ja no hi ha espai per el plaer que ha comportat còrrer els deu, quinze primers quilòmetres. Des d´aquest moment, el que importa es dosificar, recordar l´esforç que ja s´ha fet, saber que malgrat tot el quilòmetre 42 es assolible, que els últims cent noranta-cinc metres són possibles, que la meta existeix.

Crec que en molts aspectes la meva manera d´entendre la vida va canviar arran d´aquesta experiència. Durant l´entrenament prenem consciència dels nostres límits desde el punt de vista físic. Ara bé, per còrrer una marató, encara que el cos ajuda, i molt, el que és important de debó ho tenim dins el cap. El dolor a les cuixes, la sensació d´ofec, el pols accelerat, el cor que sembla que es vulgui trencar, tot això importa, però menys que l´actitud mental. I el que aprenem en còrrer una marató es precisament això: que per aconseguir els nostres objectius l´essencial es la força de voluntat, la fermesa que posem a superar les adversitats i els disgustos. Suposu que per això les curses de llarga distància, i especialment la marató, s´han utilitzat com a metàfora de la vida. En molts sentits podríem dir que la vida és com una marató. Qui es capaç d´imaginar la cursa, de planejar-la, de vèncer les dificultats i, finalment, de resistir, guanya. Però en aquest cas, guanyar no significa superar els altres participants, sinó superar-nos a nosaltres mateixos. Vet aquí l´altre lliçó. Molts corredors experimentats em deien: - Aquesta vegada vull baixar de les tres hores, perquè l´última vegada no ho vaig aconseguir -. Si decidim córrer dues maratons, l´important és obtenir, en la segona ocasió, un temps inferior a la primera, i, si ho aconseguim, encara que durant el recorregut ens hagin avançat centenars de participants, en arribar a la meta ens sentirem guanyadors."

Modestament jo afegiria que en la primera marató si l´acabes ja et pots sentir guanyador, de fet un entrenador de basket que vaig tenir fa molts anys que es diu Ferran Ferrer i que ha participat en moltes maratons, un dia em va dir que en la primera marató l´objectiu es acabarla, sense haver parat de córrer en tota l´estona i en un temps inferior a les quatre hores.

Falta poc més de dues setmanes, ja no estic lesionat i entreno amb normalitat intentant recuperar la forma perduda durant el mes de lesió, a viam si ho aconsegueixo...la veritat es que m´està costant molt.

Visc ara mateix en l´insertesa de en quin estat físic arrivaré a la sortida de la marató, intentaré que sigui el millor posible, però no les tinc totes, serà tot plegat més dur i emocionant del que em pensava fa dos mesos, quan tot anava rodat.

Pel que es diu, en la preparació per la marató hi ha molta gent que ho deixa estar, lesions, malalties, cansament... pot semblar una tonteria, però arrivar en condicions a la sortida del 1 de MARÇ es molt difícil, tot un triomf.

En els propers posts, recorregut oficial de la marató i més detalls del gran dia.

1 abraçada i fins aviat

LLUM AL FINAL DEL TÚNEL

Ja fa tres setmanes que em vaig lesionar, finalment una ruptura fibril.lar en el tendó d´aquil.les, i portu una setmana fent fisioeràpia per posar la cama apunt per tornar a entrenar. Vaig cada matí a Meditrauma a Mataró on em fan diferents tractaments i masatges, el millor es que avui m´ha dit que puc començar a còrrer! això si, suau i 20-30 minuts. Que siguin 30.

Va ser fotut veure per la tele el resum de la Mitjamarató de Granollers...però com diu l´Anna, ara toca recuperarme bé i persar en la Marató que es lo important. Per cert a la Mitja de Granollers es van cumplir els pronòstics i Samuel Wanjiru (campió olímpic de Marató i recordman mundial de Mitja) va guanyar bastant sobrat, va tenir sort aquest paio de que jo estava lesionat que sinó...

Ara si que entro en la recta final de aquest repte, vaig començar l´abril del 2008 i ara miro el compte enrera i pràcticament queden poc més de tres setmanes per intentar complir el meu somni.

Les tres setmanes que quedan em tocarà entrenar amb molt de cap, ja que surto d´una lesió i a més no convé ara matxacarse amb molts entrenaments perquè arrivaria a la Marató sobreentrenat i cansat. El principal serà recuperar les bones sensacions, fer alguna tirada llarga de 1h 30 i algún dia de sèries també faré.

Per cert, l´altre dia algú em va enviar aquesta foto feta fa pocs dies, es del Paral.lel de Barcelona, només es una pintada al asfalt? 42 km? de que em sona? espero poder passar per aquí ben aviat voldrà dir que nomès faltan 195 metres per la línia d´arrivada.

1 abraçada i fins aviat!