MARCA PERSONAL 10 KM: 38 MIN 14 SEG

Manresa m´esperava de bon matí amb un fred de nassos, uns 5º, que amb samarreta de tirans i pantalonet fan molt de mal...un bon entrenament per el fred que m´espera a Finlàndia la propera setmana. A mesura que el sol s´anava enlairan i il.luminava els carrers la temperatura es tornava més suportable.

Cursa molt ràpida ja desde la sortida, en baixada, alguns cops de colze i entrebancades però deseguida la gent va agafan distàncies. Començo amb un ritme bastant fort que mentre vaig corrent penso que potser l´estic cagant, tinc por de quedarme sense forces i pagar-ho al final.

Segons el perfil de la cursa (en el anterior post), desde el Km 5 al 8 hi ha una baixada collonuda... aleshores la meva tàctica es anar bastant fort els 5 primers kilòmetres i després la baixada em servirà per recuperar. Dit i fet, mantinc amb molt de patiment el ritme fort resant perquè arrivi el kilòmetre 5 i després baixaaaada.

Al hora de la veritat la baixada es un desnivell bastant fluixet, es més, entremig hi ha alguna pujada de 300 metres, es a dir que descansar res de res, apretar els c... i patir fins el final.

Els últims kilòmetres són de patiment però de satisfacció, a cada banda dels carrers per on passem moltísima gent de Manresa, una gentada que ens anima, aplaudeix i ens dona l´última empenta moral per fer l´últim esforç fins l´arrivada.

Arrivo extenuat, ja no puc donar més, paru el crono i em surt 38 min 14 seg, el meu récord personal en 10 kilòmetres, l´anterior va ser a la cursa de la Villa Olímpica d´aquest any amb 38 min 19 seg.

Més tard, ja quan arrivo a casa miro la classificació per internet i veig que he fet el 75è de 600 participats. Ja que no he pogut guanyar almenys els primers tan en homes com em dones han estat atletes del F.C.Barcelona, es que ho guanyem tot!!!

Aquí teniu la classificació i els temps oficials:

http://www.atletisme.com/classificacions/manresa/res2008g.htm

Avui he fet el meu récord personal, estic molt content! per això m´enporto un record molt entranyable de la ciutat de Manresa, però sobretot per la manera que la seva gent ens ha acollit i pels ànims de milers de persones anònimes que han sortit als carrers a donarnos suport i que en el meu cas m´han ajudat a fer l´últim esforç. Gràcies a tots!

Aquesta setmana viatge a Finlàndia, pocs entrenos, però tinc molt de temps per preparar la propera cursa, el 16 de Novembre Mitjamarató de Ripoll.

1 abraçada i fins aviat!!!

DIUMENGE CURSA AL COR DE CATALUNYA

El diumenge 26 d´Octubre a les 10:30 tinc la 5ena edició dels 10 Kilòmetres urbans de la ciutat de Manresa, capital del Bages i situada al cor de Catalunya.

És una ciutat que no hi he estat mai, només de pasada i per tant la cursa de diumenge em permetrà conèixer un lloc nou de la geografia catalana. Això de córrer a part de disfrutar d´un esport que m´agrada m´està permeten descobrir ciutats catalanes que d´altre manera no crec que hagués visitat mai.

Manresa es una ciutat amb 67.807 habitants, amb un clima extrem entre continental i mediterràni, amb estius calorosos i hiverns molt freds. L´esglèsia de Santa Maria, o més coneguda com la de la Seu, es el monument més representatiu de la ciutat.

Com deia l´excepcional escriptor Josep Plà "a Manresa les fàbriques es confonen amb els convents, i els convents amb les fàbriques" segons sembla, els convents encara hi son però les fàbriques no, ja que l´industria tèxtil ha anat desapereixen mica en mica.

Ja comentaré en el proper post a part del resultat de la cursa, què m´ha semblat la ciutat, suposu que serà una mica més maca que Rubí, no es molt difícil això.

Per informació que m´ ha arrivat la cursa de diumenge no és planera precisament però si que es molt ràpida, molta gent a consegit fer millor marca personal, no ho veig massa clar. A destacar la pujada del Km. 8 aproximadament i la baixada molt forta de quassi 3 km de distància; es pot fer bona marca? a veure si es veritat.

Us posu un perfil del recorregut.

La predicció del temps diu que farà molt bon dia diumenge, solet i uns 15-17 graus, perfecte per córrer sense excuses climatológiques. Que bé!

Finalment han tancat inscripcions amb 600 inscrits, no serem una gran multitud, per a mi molt millor; entre ells dos presentadors de TV3, el mític Arcadi Alibés ( que per cert, ja porta 90 maratons a les cames) i Xavier Bonastre.

L´entrenament de la setmana ha estat: diumenge 35 minuts sense matarme massa, dimarts 1 hora amb 4 series molt dures de un kilòmetre cada una i dijous faré 45 minuts suaus. Els altres dies sessions de yoga i pesas per tenir la musculatura ben treballada i preparada.

Després d´una mica de culturilla sobre Manresa i la preparació de la cursa, el proper post toca crònica de la cursa i resultat.

1 abraçada i fins aviat!

CONSELLS PER CÓRRER QUAN FA FRED

Ara que começa a fer fred, o millor dit, donat que en breu començarà a fer fred, el sortir a córrer es una activitat que per desenvoluparse a l´aire lliure es torna molt més sacrificada. Si a molta gent ja l´hi fa pal sortir a fer exercici, quan els termòmetres començan a baixar, aixecar-se del sofà per anar a córrer o quan tornes de la feina/Uni posar-se el xandall i les bambes...realment el sortir a còrrer es converteix gairebé una tasca de titans.

HORARIS:

El primer consell, de collita pròpia, es intentar sortir a córrer al migdia sempre que els horaris ens ho permetin. Pels que treballen el migdia és l´horari ideal, sempre i quan es disposin de mínim dues hores desde que es plega fins que es torna a treballar per la tarda.

Pels que disposen de la tarda lliure el millor horari es tot just després de fer la digestió, cap a les 17:00 hores.

Quan fa fred el matí i el vespre/nit son els pitjors moments del dia, es quan els termòmetres toquen fons i la rasca es molt empipadora.

ROBA:

En comptes de fotre un bon rollu us posaré un esquema de les temperatures i la roba més adecuada a cada situació:

Uns 27ºC: pantalons curts, samarreta de tirans.

Uns 21ºC: pantalons curts, samarreta de tirans.

Uns 16ºC: pantalons curts, samarreta màniga curta o llarga.

Uns 10ºC: pantalons curts o mallas, samarreta màniga llarga o sudadera.

Uns 4ºC: pantalons curts o mallas, dos capas (samarreta màniga llarga+sudadera), gorro, guants.

Uns -1ºC: mallas o pantalons de xandall, tres capas (la superior de nailon), gorro, guants.

Uns -6ºC: mallas o pantalons de xandall, tres capas (la superior de Gore-Tex), gorro, guants.

*Aquestes regles no són matemàtiques, són una orientació, queden matitzades en funció de la resistència que cadascú tingui al fred o bé la duració del exercici: a més duració del exercici (1hora) menys roba, a menys duració del exercici (20minuts) més roba.

Per acabar el post posu les reglas bàsiques d´entrenament amb fred, elaborades pel periodista esportiu DAVID KUEHLS de entre altres mitjans Runners World, Sports Ilustrated, ESPN :

1-. Porta varies capas de roba, val més que en sobri que no que en falti.

2.- Compte amb el gel si es va per carretera, per camins de sorra molt millor.

3.- Millor anar amb vent de cara a l´anada i vent d´esquena la tornada.

4.- Gorro i guants per combatre el fred.

5.- Evitar els llocs oberts després de córrer.

6.- Quan s´acaba de córrer posarse roba seca deseguida.

7.- Amb carreres llargas beure molt líquid, es sua igual.

8.- S´ha de fer un molt bon escalfament i estiraments.

9.- Millor córrer acompanyat.

10.- Ulleres de sol amb dies molt lluminosos o amb neu.

11.- Atenció als primers simptomas de congelació (to blavòs), especialment als dits, ràpid aigua calenta.

12.-Beure líquids calents per calentar el cos després de còrrer.

Això es tot, espero que amb aquests consells us animeu aquest hivern a sortir a còrrer algún dia i si ho feu aneu ben preparats. El millor d´entrenar a l´hivern es la dutxa calenta que t´espera quan arrives a casa.

Fins aviat!!!

ENCOSTIPAT I CURSA A RUBÍ

Aquest matí he participat en la 20ena Cursa de Rubí-Sant Muç, 10 kilòmetres amb sortida i arrivada al Passeig del Ferrocaril de la localitat de Rubí.

No he arrivat en les millors condicions, arrosego un costipat desde ja fa dies que no m´ha deixat entrenar al 100% durant la setmana, però el que és pitjor es la tos, que no em deixa dormir bé per les nits ni les siestas ni res. Porto molta son endarrerida i avui quan m´he llevat semblava que m´haguéssin clavat una pallissa una manada de goril.les. Parlan de goril.les la sortida nocturna de divendres tampoc és ideal per preparar una cursa però ja tinc ganes del proper sopar!!!

Tal i com indica el nom la cursa aquesta es desarrolla per la localitat de Rubí, que per cert es més lletxa que pegar a un pare, i a la vegada es passa per el camí de Sant Muç que és una pujada molt dura de 1 kilòmetre i mig.

La sortida molt ràpida, en una Avinguda amb baixada, empentes i algún cop de colze, primers kilòmetres plans per dintre el nucli urbà, en els que he anat amb ritme intens però regulant per no quedar-me sense forces a la mítica pujada.

Arriva la pujada al voltant del km.5 i realment es fa dur, molt de desnivell, la gent esbufega perquè per mantenir un ritme bo durant aquest kilòmetre i mig s´ha de patir molt, per l´altre banda veiem baixar escapats els dos primers classificats ( Carles Castillejo i Pol Guillén, els dos olímpics a Pekín aquest estiu ), són una altre història.

Després de fer l´alt del camí de Sant Muç toca la baixada per tornar al nucli urbà, ara sóc jo el que veig els que van darrera meu encara pujant. Són d´aquelles baixades tan pronunciades que no et pots deixar anar, al contrari s´ha de frenar per no anar de boca a terra. Després de nou carrers plans del centre de Rubí on he incrementat el ritme mentre començaven a caure cuatre gotas i la sorpreseta final amb l´últim kilòmetre en pujada que fa que el darrer esforç encara sigui més dramàtic.






Entro a la meta i paru el rellotge, 40 minuts 14 segons, la primera reacció es lamentar que per 14 segons no he baixat dels 40 minuts, però realment el temps es molt bo tenint en compte el kilòmetre i mig de pujada. Un promig de 4 minuts i 02 segons per km, amb el desnivell de la cursa es una marca de la que estic molt satisfet. El lloc doncs prou bo, el 86è de 1.000 inscrits, no em puc queixar. Aquí adjuntada la classificació:

http://www.atletisme.com/classificacions/rubi/res2008g.htm

En conjunt bona carrera, bon temps, bona posició, i el més important bones sensacions durant la cursa, sense el costipat i amb unes horetes més de dormir potser hagués anat millor però la cursa perfecte no existeix, sempre es pot fer una mica més bé o que tot vagi millor.

Proper cap de setmana descans de cursa, ho necessito, fins el 26 de Octubre que miraré si hi ha alguna cursa que estigui bé per anar-hi.

Fins aviat!!!

URISELASSIE: 1 h 28 min 42 seg

Avui he disputat la 25ena edició de la Mitjamarató de Sant Cugat i Campionat de Catalunya de la distància (el que ha guanyat, un tal Roger Roca es el nou campió de Catalunya).

La veritat es que estic molt satisfet de com m´ha anat, ja que he rebaixat la meva millor marca en mitjamarató en 9 minuts, de 1h 37min a 1h 28 min que he fet avui al matí.

Tot i que la posició en la que quedo es el que menys m´importa també he tingut un resultat força positiu ja que de 1200 incrits he quedat el 148è, per tan molt content en tots els aspectes.

La classificació: http://www.atletisme.cat/classificacions/scugat/res2008g.htm

Avui tocava anar a Sant Cugat, un poble que no tenia el plaer de haver visitat mai, el nucli urbà es molt petit un parell de carrers mal contats i tot lo altre urbanitzacions i polígons industrials, això si, té un monestir preciòs i molt gran.

La cursa ha començat a les 10:00 i aquella hora feia molt de fred (7ºc) he començat amb un ritme tranquil però constant, deseguida han començat les pujades que em feien esforçarme i patir però després venia el plà i alguna baixadeta amb la que et recuperaves fàcilment.

Em sentia a gust corren, no anava xiulan però dintre el patiment disfrutava de la cursa i els kilómetres pasaven bastan ràpid, cada 5 kilòmetres revituallament d´ampollas d´aigua de les que em bebia 3/4 i la llençava. Com esperava l´aigueta...que ve m´anava!

Després d´uns primers 18 Kilòmetres bastant monótons, excepte quan un corredor s´ha entravancat amb una borera i ha caigut per terra, els tres últims kilòmetres han estat moguts i apassionants.

Com us dic la clau de la meva cursa a estat faltan 3 kilòmetres quan m´ha enxampat un grup de 5 corredors del club atlètic Calella que anaven bastant forts, m´hi he enganxat com una lapa...i un d´ells faltan 2 kilòmetres a fet un canvi de ritme brutal, m´hi he posat darrera com he pogut, ens hem escapat del grup i hem anat agafant molts corredors.

Anàvem els dos al límit, semblava que ens estiguèssim jugant la cursa, als darrers 500 metres l´he passat i he entrat 5 segons per davant d´ell. Quan he entrat m´he esperat i l´hi he donat la mà donant-li les gràcies, havia pulveritzat la meva millor marca gràcies a ell, m´havia fet de llebre.

Ara mateix, mentre escric el post, estic molt content de la marca que he fet, de haver baixat de l´hora i mitja per fer una mitjamarató, però em fa mal tot...vaig a descansar i pensar quin es el proper repte a superar.


Fins aviat!!!